Aquest matí mentre decidia quin tema “amable” seria el més adient per a aquesta columna nadalenca, he escoltat a la ràdio una falca publicitària que acababa dient “i no us oblideu de portar-li la carta al Pare Noel que us espera als nostres centres de…”. Quina carta?, és el primer que he pensat…, el Pare Noel ara es dedica també a recollir les cartes dels infants? És evident que el fet de no tenir fills m’ha deixat fora de les “modes” infantils, però em pregunto en veu alta: ¿No són les cartes aquells màgics paperets que s’han entregat sempre, amb incontenible il.lusió, als Reis Mags? ¿No venien els patges reials uns dies abans per copsar aquesta il.lusió? No recordo, de nen, haver-ne escrit cap per a l’importat i impostat Pare Noel, el qual sembla que acabarà menjant-se també el venerable tió. Ara em ve al cap una vegada que la meva mare em va estripar “la carta dels Reis” perquè no pujava a dinar. M’explico. Quan vivíem a La Sagrera, a casa la meva àvia materna, baixava sovint a jugar a l’eixida amb els fills de la padrina de ma germana. En aquella eixida, ells hi tenien uns gronxadors semblants als dels parcs, tot un luxe i tota una alegria per a nosaltres, infants d’aquella època. Doncs bé, un 5 de gener al migdia en què m’ho estava passant d’allò més bé gronxant-me, la meva mare em cridà per la finestra del bloc del costat, on vivíem, perquè pugés a dinar. I què fan els nens quan estan jugant? Sí, continuen jugant sense fer gaire cas dels pares. Després de cridar-me diverses vegades, surt la meva mare a la finestra amb la carta del Reis i m’avisa…, en principi continuo al gronxador i aleshores m’estripa la carta al meu davant. Uff, quin cop aquell! Suposo que em va canviar la cara del tot i automàticament vaig deixar de jugar i vaig pujar corrent a casa l’àvia, i ja no recordo res més. Com que els Reis Mags són això, mags, van arribar a llegir la carta uns segons abans de ser estripada i, per sort, aquella Nit de Reis va ser tan estupenda com sempre…, almenys això és el que he cregut sempre (i no penseu malament de ma mare perquè aquella mateixa tarda vam anar a la Cavalcada i allí vaig poder entregar-ne una altra a un dels patges).
Bon Nadal i Bon Any!