L’alcalde Reyes, un alcalde aznarista, vinculat a l’ala més dretana del PP, i amb poca capacitat de lideratge de l’equip de govern de la ciutat, ha hagut de fer en dos anys i mig 19 modificacions de govern: una cada més i mig, i ara que s’ha trencat el pacte amb CiU i ha perdut la majoria absoluta està demostrant una gran incapacitat per negociar un pressupost municipal per al 2014. Però aquesta incapacitat no es limita a l’aprovació d’un nou pressupost sinó que també es manifesta amb la incapacitat per nomenar un nou regidor d’Hisenda. Castelldefels deu ser l’únic municipi de tot l’estat espanyol que porta dos mesos sense regidor d’Hisenda. Ben mirat, la qüestió no deu ser massa important atès que és un govern que en dos anys i mig no ha fet res per la ciutat. Ara veiem com corren a tapar forats, literalment, però reflectint la metàfora del que suposa la seva acció de govern: tapar forats, pintar carrers, netejar la imatge superficial de la ciutat, però sense entrar al fons dels problemes reals de la ciutadania, sense prioritats ni projecte de ciutat. El gran objectiu de l’alcalde era lluitar contra l’atur, i avui Castelldefels té més aturats que quan el PP va arribar al govern i té com a regidor de Serveis Socials a algú que assegura públicament que, amb la retallada de 30.000 milions d’euros a les pensions, tindríem un millor sistema, i que mentrestant no dóna resposta a les greus situacions d’emergència que estan patint molts veïns i veïnes de Castelldefels amb necessitats bàsiques sense cobrir. Però si són greus totes aquestes coses, afegim-hi el fet de prestar-se a governar amb un regidor trànsfuga que ha traït el seu electorat i que continua a l’equip de Govern per mantenir el sou.
L’any 2006, (vegeu El Mundo del 29/II/2006), M. Rajoy feia servir l’expressió: “¡Qué tropa, joder, qué tropa!” per descriure el desgavell en què vivia el PP de Madrid en la guerra fratricida que lliuraven Esperanza Aguirre i Alberto Ruiz Gallardón. Veient el que està passant a l’equip de Govern de Castelldefels (PP, AVVIC, Unió Democràtica i un regidor trànsfuga), i fent servir una expressió més refinada, hauríem de dir:
“¡Qué tropa, madre mía, qué tropa!”