El passat dimarts 8 de abril el PP y el PSOE van votar no al Congrés del Diputats a delegar a la Generalitat de Catalunya la competència per autoritzar, convocar i celebrar un referèndum sobre el futur polític de Catalunya. Aquest no, lamentablement, és una nova oportunitat perduda per a contribuir al desblocatge, democràticament, del problema polític entre Catalunya i Espanya.
S’ha dit un no a una posició majoritària de la societat catalana: realitzar el procés del dret a decidir per a poder votar, dins la legalitat i el diàleg, tal com estava recollit a la proposició de llei presentada pels tres representants del Parlament de Catalunya (coneguda com la de l’article 150.2 de la Constitució). S’ha dit un no a una proposta de la majoria de les forces polítiques catalanes que permetia obrir un període de negociació des de les institucions catalanes amb el govern de l’Estat i el Congrés, ja que la proposició de llei aclaria que el referèndum seria consultiu i es concretaria “a partir de los temas que se acuerden con el Gobierno del Estado”. S’ha dit un no, per ara, a garantir una sortida democràtica i pactada a la crisi política del model d’estat que es viu a Espanya. Malgrat aquest no, les institucions catalanes han definit més vies legals per a poder votar: Un referèndum convocat por la via del article 92 de la Constitució, una convocatòria que no ha de ser necessariament d’àmbit estatal. Un referèndum convocat, des de Catalunya, d’acord amb la Llei 4/2010 del Parlament (actualment vigent). Una llei de consultes que s’està elaborant al Parlament. Una reforma de la Constitució que estableixi els drets i les competències que ara no són reconeguts. Propostes totes elles que, des de la legalitat, donin el vot als catalans i catalanes per a poder exercir el dret a decidir. El PP, el PSOE i els aparells de l’Estat, han d’assumir que quan la majoria de la població qüestiona el marc institucional existent i aspira a la seva sobirania, en lògica democràtica, és necessari establir els mecanismes legals per a poder votar i, així, conèixer la voluntat de la ciutadania. El govern Rajoy vol passar pàgina a un problema polític i a un reclam democràtic, intentant argumentar problemes jurídics i topalls constitucionals. Però els problemes polítics necessiten de solucions polítiques, les lleis poden ser reformades per a possibilitar més democràcia i la ciutadania, així, pugui exercir el dret a decidir lliurement el seu futur polític com a nació. Lamentablement, el PP i el PSOE han donat un no a una proposta democràtica i pacifica de les institucions catalanes. Si les institucions espanyoles continuen negant (o no proposant) vies per al necessari diàleg i la negociació, poden contribuir a una altra possibilitat democràtica: noves eleccions al Parlament de Catalunya, que alguns anomenen plebiscitàries. Si arribem a aquesta situació, la legitimitat de la força de les urnes es coneixerà per la votació dels catalans i les catalanes en unes eleccions.
Aleshores, des de partits i institucions espanyoles, què diran?, que el poble s’equivoca?
