Aquestes últimes setmanes, rellegint els poemes del mestre Vinyoli, he aprofundit una mica en un dels poetes en llengua alemanya que van influir en el mestre català, em refereixo a l’inquietant Georg Trakl; i, a partir d’ell, he redescobert les avantguardes europees de principis del segle XX, posant atenció, molt especialment, en l’expressionisme literari alemany (1910-1925) amb el qual em sento molt identificat. Així, fa tot just cent anys, quan esclatava la Gran Guerra (que aquest any recordem) al 1914, els autors alemanys ja denunciaven la profunda degradació de l’individu del món modern (d’aquell temps), la displicència i l’egoïsme d’una societat deshumanitzada que exigia una urgent regeneració ètica…, com avui, cent anys després. Davant d’aquella situació de crisi moral, els escriptors expressionistes anteposaven la necessitat d’aconseguir nous continguts espirituals, noves idees i noves formes que renovessin i transformessin interiorment l’individu i la societat…, tal com ens caldria avui també. Ells pensaven que aquesta transformació del món havia de fonamentar-se en una radical renovació interior de l’ésser humà… i, per exemple, les obres teatrals van girar al voltant de la denúncia de la falsa moral de la societat burguesa de l’època, la crida a l’home nou, la rebelió contra les estructures de l’Estat o la reprovació de la guerra mateix. Val a dir, però, que aquestes idees, així com la majoria d’avantguardes (futurisme, dadaisme, etc.), van fracassar en certa manera en aquest intent de canviar la societat (tal com sembla que està passant actualment) però van significar un impuls important per a les arts en general. El turmentat poeta Georg Trakl, a qui he esmentat al principi d’aquest escrit, es va suicidar pocs mesos després d’haver estat reclutat com a oficial metge, al 1914. En traducció de Feliu Formosa, “tastem” la cruesa de la societat urbana de fa un segle (o d’avui mateix si fa o no fa) en els sempre impactants versos de Trakl: “La sang vessada, fredor de lluna; / Tots els carrers desemboquen en negra putrefacció”.
