Quan començava a escriure aquesta col·laboració, pensada per a les eleccions europees del 25-N, vaig escoltar per la ràdio que s’havia fet públic un informe que confirmava la relació de les injeccions de gas de la plataforma Castor amb els sismes produïts a les Terres de l’Ebre i el Baix Maestrat. La notícia em van portar a canviar i posar en comú la gravetat del que expressa l’informe sobre els terratrèmols de setembre i octubre passats.
L’Informe diu: “Tot indica que els sismes tenen una relació directa amb les injeccions de gas del Castor”. Així que el contingut, i el que ha passat amb aquest informe, és molt preocupant. L’informe de l’Instituto Cartográfico Nacional, que depèn del ministeri de Foment, confirma la vinculació de les injeccions de gas amb els sismes que van accelerar els moviments d’una falla, que no estava cartografiada i que seria la responsable dels terratrèmols. És a dir, amb l’autorització (2008 govern Zapatero) de Castor han jugat perillosament amb la seguretat dels habitats i el medi d’aquella zona. Però també amb la seguretat, més enllà, ja que molt a prop de la planta Castor hi ha la central nuclear de Vandellòs i les conseqüències d’un sisme que l’afectés serien catastròfiques. Castor ha d’aturar-se de manera definitiva com defensa la gent de les Terres de l’Ebre i el Baix Maestrat, i com va aprovar el Parlament amb 128 vots a favor, el passat 21 de novembre, amb una moció d’ICV-EUiA.
També és molt preocupant, en un sentit democràtic, el que ha passat amb aquest l’Informe –demanat per Esquerra Unida- ja que ha estat 5 mesos en un calaix. Quina irresponsabilitat i manca de sensibilitat amb la gent de la zona que va passar por i va patir, repetidament, terratrèmols (el darrer de 3,6 a l’escala de Richter).
L’Informe està fet per empleats públics (depenen del ministeri) però el govern Rajoy diu que li manquen altres informes independents (que no ha rebut). El menysteniment cap a l’opinió del professionals no serà per guanyar temps? Guanyar temps per deixar content econòmicament el tot poderós Florentino Pérez, president d’ACS i accionista majoritari de l’empresa Escal UGS, la que injectava el gas?
Una última reflexió sobre el polèmic i perillós projecte Castor. Per què es va poder fer al País Valencià i no a Catalunya? La resposta: la legislació mediambiental catalana és més restrictiva i dóna més seguretats, mentre que la legislació valenciana (PP) pensa en el lucre i l’especulació i no pas en les persones i el territori. Una legislació que ha facilitat palmàries mostres de nyaps urbanístics i agressions mediambientals al País Valencià, lamentablement.
Les polítiques econòmiques i mediambientals del PP són perilloses, i això cal tenir-ho molt en compte a l’hora d’anar a votar (especialment a Castelldefels). Tornant a les eleccions europees del 25-N, el PP –el partit de Mariano Rajoy i de l’alcalde Manuel Reyes– presenten de candidat Miguel Arias Cañete que, fins fa poc, ha estat ministre. És a dir, executor de les polítiques del patiment per a la majoria de la gent, de la gestió del Castor i que pretén recuperar el perillós Plan Hidrológico Nacional.
