El 15 de setembre va començar el curs escolar. A les portes d’aules, escoles i instituts, s’han tornat a viure –com cada any– noves il·lusions, retrobaments i, també, algun plor. Però aquest curs, per al conjunt de la comunitat educativa, comença sense normalitat. Encetem un nou curs escolar on les condicions laborals, salarials i els recursos per mantenir el bon funcionament dels centres segueixen sense millorar. Les retallades dels governs de CiU i del PP a l’educació, deixen malmesa la nostra educació pública, que és un dels seus béns més preuats a la nostra societat. En un moment en què són necessàries polítiques educatives que puguin garantir la cohesió social i la igualtat d’oportunitats, és irresponsable la retallada de la consellera Rigau (CiU), amb una pèrdua del 20,7% als darrers pressuposts de la Generalitat i, alhora, ha continuat mantenint concerts amb escoles privades que segreguen l’alumnat per sexes i que estan vinculades a ordres religiosos. Un nou curs amb la imposició de la LOMCE, del ministre Wert. Una llei aprovada unilateralment pel govern del PP que, en cap moment, ha tingut en compte a la Comunitat Educativa i les competències de la Generalitat. Una llei que busca tornar als anys del blanc i negre, que tant els agrada al president Mariano Rajoy i la seva colleta dretana.
L’avantprojecte de llei catalana sobre la Formació Professional, la utilitza com a via d’escapament prematur del sistema educatiu. Les aproximadament 9.000 beques menjador, de què parla la consellera, són clarament insuficients per al nombre d’alumnes que necessita garantir almenys un àpat al dia. Les famílies tenen poca capacitat d’intervenció en l’educació dels seus fills i filles, i també perden en la governabilitat del centre. Els ajuntaments, també, en surten perjudicats com a administració propera amb capacitat descentralitzadora per poder prendre les necessàries decisions educatives de proximitat. El professorat ha perdut funcions i el consell escolar ha perdut capacitat per a la presa de decisions importants. Es manté el deteriorament de les condicions laborals dels professionals de l’educació, de tots els sectors, i es manté l’augment de les taxes universitàries per als estudiants.
L’Educació és l’eix vertebrador de tota societat que vol existir, arrelant la gent al seu entorn més proper i formant persones. Les mobilitzacions dels diferents sectors de la comunitat educativa, convocades els darrers cursos pels sindicats i moviments socials en defensa de l’educació pública, han sostingut en el temps que cal modificar les polítiques de retallades i han aconseguit, en molts casos, blindar el nostre model educatiu.
Torna a començar el curs escolar però, com han denunciat els sindicats, ho ha fet sense normalitat.
