L’11 de setembre de 1714, les tropes borbòniques de Felip V, van conquerir la ciutat de Barcelona. Aquella derrota, que posava punt i final a la Guerra de Successió Espanyola, va significar l’abolició de totes les institucions polítiques del nostre país, mitjançant la publicació dels Decrets de Nova Planta. Però la fi d’aquell setge que s’havia produït al llarg de 14 mesos de confrontació, va ser l’inici d’una llarga lluita que ha tingut i té com a únic objecte la recuperació plena de la democràcia i, per tant, de les llibertats del poble de Catalunya.
És per això que al llarg dels darrers 300 anys s’han celebrat actes commemoratius per mantenir encesa la flama d’un sentiment col·lectiu, que sempre s’ha manifestat de forma legal i pacífica. Durant molt de temps, aquesta celebració va consistir en un funeral en memòria de les víctimes d’aquella confrontació armada. L’acte tenia lloc a la Basílica de Santa Maria del Mar, on moltes de les víctimes d’aquella cruenta guerra havien estat enterrades a una fossa comuna, sobre la que anys més tard es va construir la plaça que va rebre el nom de Fossar de les Moreres.
Aquell funeral i altres actes que es van anar celebrant durant els anys posteriors, sense més interrupcions que les imposades per les institucions totalitàries de diferents èpoques, van desembocar en el que avui es coneix a tot arreu del món com la Diada Nacional de Catalunya. Col·loquialment coneguda com la Diada, és la festa per antonomàsia de tots els pobles i ciutats de Catalunya i té ara mateix 34 anys d’història. De fet, se celebra ininterrompudament des de l’any 1980 i està formalment reconeguda a l’Estatut com la festa nacional del nostre país.
Durant els darrers anys, arran de les retallades imposades a l’Estatut de 2006 per un Tribunal Constitucional extraordinàriament polititzat, la Diada té una significació molt més gran, fins al punt de convertir-se en la sublimació del seu propi origen reivindicatiu. En aquest sentit, hem de reconèixer que la seva mateixa transcendència ha crescut amb celebracions com la Via Catalana de 2013 o com la V que prop de dos milions de catalans hem format enguany.
Més enllà d’aquests actes que han aplegat a ciutadans de tot Catalunya i, encara més, d’altres llocs d’Espanya, com ara les Balears, València o Euskadi, a cadascun dels pobles del nostre país se celebra cada any la nostra festa nacional. A Castelldefels va ser Convergència i Unió qui va lluitar per la seva organització, fins aconseguir que es donés nom a una plaça, s’aixequés el monument commemoratiu de l’Onze de Setembre i s’institucionalitzessin els actes que reproduïm en el que, sens dubte, és el nostre espai ciutadà més emblemàtic.
Enguany, amb la realització d’una V, amb la instal·lació de carpes com la nostra, om vam repartir més de 800 senyeres, i amb l’ofrena floral del consistori, els partits polítics, associacions i entitats ciutadanes, vam viure la que possiblement ha estat la millor de totes les festes nacionals a Castelldefels. I tot això, malgrat les al·lèrgies de l’equip de govern del PP i de l’alcalde Manuel Reyes, que va denegar permisos a l’Assemblea Nacional de Catalunya, a Òmnium Cultural i també a Convergència per realitzar la V o, fins i tot, per utilitzar megafonia durant les hores prèvies i posteriors als actes oficials. Una pràctica habitual i que al nostre municipi s’ha repetit massa vegades amb concerts, cantades d’havaneres i altres actes organitzats per grups de pensament diferents al seu. Afortunadament, aquestes prohibicions per l’11 de setembre van ser revocades, com no podia ser d’una altra manera per instàncies que, a diferència del PP, sí defensen la llibertat d’expressió dels ciutadans.