La democràcia és etimològicament, i se-gons diu el diccionari, el govern que el poble exerceix des de la seva sobirania. El poble de Catalunya, de forma majoritàriament aclaparadora, ha dit que vol votar. I quan un dret es fa desig i voluntat, la democràcia està en joc. L’11 de setembre els carrers, no només a Barcelona, sinó a tot Catalunya es van omplir de gent dient: “Jo vull dir la meva opinió”. Sigui quina sigui aquesta, és un dret. Als carrers i places d’arreu de Catalunya, hi havia gent que votarà qualsevol de les possibles combinacions del sí i del no. El carrer demana decidir, i això no ha de fer cap por. I això no ha de ser manipulat per ningú. És la veritable veu popular. La ciutadania vol més democràcia, i al 9-N, amb la consulta, tenim l’oportunitat d’exercir-la.
Però al partit, que es diu irònicament “popular”, això no li agrada. I omple webs, twitters, perfils de facebook i, el que és pitjor, televisions i diaris, de mentides i de discursos basats en la por. Què els espanta? Que la gent opini? On és el seu esperit demòcrata? Això mateix ha passat i passa a Castelldefels. No volen escoltar ni als partits polítics ni a l’oposició municipal, ni a la ciutadania en general.
No han volgut escoltar als comerciants, als restauradors, als quiosquers, a la comunitat educativa, a les associacions de veïns… Per què? Amb majoria o amb minoria decideixen tirar pel dret. No saben què són ni la participació ni la democràcia. No escolten. El seu tarannà és inventar-se festetes aquí i allà, escoltar al qui més crida i deixar passar els qui se salten les normatives cíviques. Somien carregar-se l’administració pública i fer-ho tot privat. Això sí, mentrestant trànsfugues, indefinits, assessors que no se sap què fan i regidors amb dedicació que només creen malestar i que no els fan cap nosa.
Volem votar. Volem opinar. Volem decidir. I li recordarem a la ciutadania de Castelldefels que qui retalla drets socials, com l’educació i la sanitat, a Castelldefels i a tot l’Estat, és el Partit Popular.