Tot i que el Partit Popular es va omplir la boca de prohibicions i d’amenaces, el proppassat dia 9 de novembre, majoritàriament conegut per 9-N, els ciutadans de Catalunya vam convertir un simple acte de participació ciutadana en una gran festa de la democràcia.
Davant la intransigència del Gobierno de España, el suport del PSC-PSOE i les denúncies de diverses associacions sense cap legitimitat per lluitar contra les llibertats del poble català, els habitants del nostre país vam fer front al missatge de la por donant una autèntica lliçó de civisme i demostrant que no hi ha arguments davant la unitat de tots aquells que creiem en el dret a decidir i que estem disposats a lluitar, de forma pacífica, per les nostres llibertats.
Més de dos milions tres-cent mil catalans i catalanes van convertir els carrers de gairebé tots els municipis de Catalunya en un esclat de joia. Els 1.317 locals de participació que es van obrir a 940 pobles i ciutats del nostre país, es van omplir de demòcrates i les 6.695 urnes es van omplir de vots. La mobilització també va ser molt alta a Castelldefels, on 13.247 ciutadans van exercir el seu dret democràtic des dels nivells de convivència, respecte i normalitat que requereixen aquests processos. I el mateix va succeir a les 17 ciutats de tot el món que van comptar amb delegacions muntades, perquè els catalans que no podien desplaçar-se a casa per participar de la festa poguessin expressar lliurement la seva ferma voluntat de tirar endavant un procés que, tard o d’hora, haurà de concloure en un referèndum vinculant.
No hi ha cap mena de dubte que el poble de Catalunya va demostrar el 9-N, davant els ulls de tot el món –i així ho han acreditat els observadors internacionals-, que aquest gran projecte de país és i serà possible sempre que les coses es facin amb el màxim de rigor i sempre que es mantingui la unitat dels diferents partits i associacions ciutadanes que treballen –i de ben segur que seguiran treballant- perquè aquest llarg camí, iniciat amb l’avançament de les eleccions de 2012, tingui el final que decidim entre tots plegats. I entre tots plegats vol dir amb la participació de tots, dels que volem la independència, dels que volen altres formes d’estat i dels que creuen en una Espanya tradicional i tradicionalista. En aquest sentit, el menys important de tot el que va succeir en aquesta gran victòria de la democràcia no ha estat el altíssim percentatge de vots (80,6) a favor del fet que Catalunya esdevingui un estat propi, sinó la voluntat majoritària que les grans decisions es prenguin de forma legítima.
Per nosaltres, és evident que tot equip necessita d’un lideratge sòlid, intel·ligent i atrevit. Entenem que el president Mas ha estat capaç de complir amb el seu compromís i d’assumir, amb el Govern de la Generalitat, totes les responsabilitats que es puguin derivar de la mateixa celebració de l’acte de participació ciutadana. Però tan evident com això és que la unitat de tots els partits que lluitem pel dret a decidir (CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP), l’extraordinària empenta de les associacions ciutadanes (Assemblea Nacional de Catalunya i Òmnium Cultural) i, sobretot, el voluntarisme de les més de 40.000 persones que es van posar a disposició del procés, aquesta festa de la democràcia no hauria superat els entrebancs d’aquells que, encapçalats pel PP i recolzats per PSC-PSOE, UPyD i Ciutadans, s’entesten a lluitar contra l’evidència que sense dret a decidir no hi ha democràcia que valgui. I és evident que no han pogut ara ni aconseguiran mai fer callar els ciutadans de Catalunya i de Castelldefels.
