El 9-N va ser una importantíssima mobilització amb urnes, a Castelldefels i a Catalunya, que va mostrar, novament, que ha de ser una consulta sobre el futur polític de Catalunya la que abordi el problema polític de les relacions de Catalunya amb Espanya. Però en aquells primers dies de novembre, també, es van fer públiques unes dades dramàtiques de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat): al 2013 el risc de pobresa afectava el 19,8% de les persones a Catalunya.
Aquesta informació confirma el creixement de les desigualtats i la cronificació de la pobresa. A Catalunya, quasi 1,5 milions de persones viuen en una situació de pobresa: 554.600 persones no tenen cap ingrés (185.000 més que fa 5 anys). I les noves tandes de desnonaments fan, de Catalunya, el territori amb més desnonaments de l’Estat espanyol. Lamentablement, la pobresa ja és crònica i mostra que Catalunya és un país més desigual ara que fa uns anys. La responsabilitat d’aquesta situació de més i noves desigualtats són dels governs de CiU i el PP, que han practicat unes polítiques de retallades de les polítiques públiques que porten, sense cap mena de dubte, una sortida a la crisi amb més desigualtat i menys drets. En aquestes polítiques d’austeritat, que castiga les persones, no recupera l’economia i deteriora la democràcia, coincideixen Mas i Rajoy, però el president espanyol té doble responsabilitat per no complir els compromisos econòmics amb la Generalitat i reduir les inversions.
És en aquest sentit, que haver pagat fa pocs dies 1.350 milions d’euros a Florentino Pérez, per la plataforma Castor, és una nova puntada als turmells dels catalans i a les seves necessitats. Aquesta indemnització supera les inversions de l’Estat a Catalunya per a 2015 (1.035 milions d’euros) i la pagarem els consumidors de gas els pròxims 30 anys. I també el govern del PP, mentre el govern paga als poderosos, va denunciar al Tribunal Constitucional (TC) –els amics del PP- el decret del govern català sobre pobresa energètica i que el TC ha tirat enrere. Són conscients que 320.000 famílies no poden cobrir subministraments bàsics com el gas i la llum? Una situació dramàtica que es viu en els mateixos moments en què es dóna l’increment dels beneficis de les empreses subministradores. Endesa va obtenir 579 milions d’euros el primer semestre de 2014; Gas Natural va guanyar 676 milions d’euros de la venda de gas a Espanya el primer semestre de 2014; i Agbar va ingressar 432 milions d’euros al 2012. Aquestes empreses tenen una influència clau en les tarifes. En el cas elèctric, la situació sobrepassa qualsevol lògica: de gener de 2013 a febrer de 2014 la part fixa del rebut ha passat del 35% al 60%, assegurant així més ingressos per a les empreses.
Creixen la pobresa i les desigualtats, alhora que creixen els beneficis de les empreses subministradores i s’indemnitza els amics del PP. Quina nova injustícia!