Aquestes són setmanes de fortes emocions. El contagi d’Ebola de la infermera Teresa Romero ha posat de manifest les gravíssimes mancances que, des de feia temps, el govern central ens havia deixat entreveure, és a dir, un elevat grau d’incompetència en molts aspectes de la vida i que ha derivat en una manca gairebé total de confiança en la gent que ens veiem administrats per aquest indolent executiu, ja siguem d’esquerres, de centre, de dretes o de res de res. Davant aquest caòtic modus operandi governamental pel que fa a un tema tan extremament delicat com el virus de l’ebola i en un acte poc o gens meditat de voler donar una fictícia imatge de control, es va executar un gos innocent com a innecessari boc expiatori. Un gos que, veient-s’ho a venir, no va deixar d’udolar en aquell petit balcó, el seu, des d’on contemplava les pitjors misèries de l’espècie humana. Es deia que mai no s’havia donat el cas d’un gos contagiat amb el virus. Aleshores, ¿no hauria estat molt més sensat aillar l’animaló i tenir-lo en observació el temps que hagués calgut? ¿No hauria estat molt més beneficiós per a la mateixa espècie humana? Ara ja mai no sabrem si era possible el contagi ente humans i animals i, d’alguna manera, aquesta situació ens continua deixant tant o més vulnerables que abans. I que ningú es pensi que no valoro el que val la vida humana. Naturalment que sí, i per això apel.lo a la “nostra” racionalitat per no haver de cometre aquests actes, en el fons, tan irracionals. Però què n’esperàvem, d’aquest govern? En fi, una nova oportunitat perduda d’haver fet les coses mínimament millor del que últimament s’estan fent. En aquests moments, justament, rellegeixo el clàssic de les lletres castellanes Platero y yo, de Juan Ramón Jiménez, mentre esperen damunt la taula dos llibres més: Lo que aprendemos de los gatos, de Paloma Díaz-Mas i Cada dia penso en tu, de Maria Barbal, tres petites joies del que pot ser (i és) la relació entre animals i persones.
¿Quan deixarem de creure’ns superiors als animals quan, alhora, som tan i tan vulnerables a una entitat biològica tan simple però tan i tan poderosa com són els virus?