Un any més, arriben Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any i Reis, dates molt representatives del calendari festiu catòlic, celebrat igualment per ateus, agnòstics o persones d’altres religions presents en la mostra societat. Però no us parlaré de religió sinó d’un element que des de fa ja alguns anys ha arrelat (mai més ben dit) en la nostra tradició nadalenca. Em refereixo a l’arbre de Nadal, un ésser viu, en la majoria de casos, que tractem com un objecte més d’aquesta febre consumista en què s’ha convertit el Nadal. I la primera pregunta que ens podem formular és la següent: Què és més ecològic, un arbre natural o un d’artificial? La resposta sembla fàcil, però no ho és tant. Els botànics i els mestres jardiners ens plantegen la següent reflexió: l’arbre de Nadal és un ésser viu que fem servir com si fos un objecte decoratiu inerte. El sotmetem a unes condicions del tot adverses per a la seva supervivència i, un cop acabades les festes, pretenem inútilment que continuï viu en un test o el llancem al contenidor, on s’asseca i ni tan sols es pot reciclar com a adob orgànic. Aleshores –continuen dient els experts–, què fem?, ¿en compren un, d’artificial, de plàstic, per exemple? No sembla tampoc una bona solució, encara que és un arbre que podem usar cada any, malgrat que hi ha gent que, fins i tot de plàstic, en compra sempre un de nou. El millor seria un de cartró, sens dubte, però aquesta opció no s’ha estès massa encara. Si insistim a comprar-ne un de natural, la millor alternativa per garantir-ne la supervivència és una planta tipus arbre en un test, sempre que lògicament tinguem cura dels detalls bàsics, com ara la llum, allunyar-la de fonts directes de calor, no ruixar-la amb productes artificials i regar-la adequadament. Sincerament, penso que en un país com el nostre (“arboricida”, en opinió d’alguns experts), encara ens trobem molt lluny de saber cuidar els arbres, simplement perquè no tenim una clara consciència que “estan vius” o de la seva cabdal contribució a garantir la nostra vida i la de la resta d’éssers vius del planeta. Això ens porta, per exemple, a tallar-los sense gaire escrúpols, només perquè “molesten”. Puff, quina plaga, l’espècie humana…, en fi, Bon Nadal i Bon Any 2015!