El 2014 ja és història. Una història més aviat per oblidar, la del setè any d’una crisi molt dura i cruel per centenars de milers de famílies. És hora d’avaluar el balanç del que s’ha fet. Però el més important és pensar en allò que ens queda per fer, que és molt. Només a tall d’exemple, cal recordar que el barri de Bellamar encara no té clavegueram d’aigües residuals ni de pluvials. Tampoc a Granvia Mar tenen clavegueram d’aigües pluvials. A Montmar, el barri més gran de la ciutat, les voreres no existeixen o són impracticables. Capítol a part i tenebrós és el transport públic urbà i interurbà. Un dels problemes que més amoïnen a molts veïns i veïnes de diferents barris és que el senyal de la TDT no arriba a moltes llars de Castelldefels. Ara fa dos mesos que hem reclamat a la Generalitat dos informes necessaris i vinculants: un, sobre la inexistència de duplicitat d’aquest servei públic i un altre, sobre la inexistència de risc per a la sostenibilitat financera del conjunt de la hisenda municipal.
I no podem oblidar que encara ens falta una infraestructura bàsica contra les inundacions a Castelldefels: l’estació de bombament d’aigües pluvials per desguassar l’interceptor nord i el de les conques centrals, obra que hauria d’executar l’Agència Catalana de l’Aigua. I així podríem fer una llista llarga, i que fa pena pensar-hi si ens parem a comptar quan ja portem nou mandats d’ajuntaments democràtics (36 anys). És cert que el govern municipal ha d’afrontar decididament aquests projectes pendents i d’altres. I no és menys cert que al govern també li pertoca la responsabilitat de gestionar el dia a dia, treball importantíssim… i complicadíssim, particularment al mig d’una crisi enorme i persistent.
Òbviament, l’equip de govern assumeix –comptant amb la col•laboració ciutadana- tots aquests reptes. Tanmateix, per portar-los a bon port s’han de superar les eternes rivalitats partidistes. La ciutat mereix i requereix el compromís responsable dels seus representants municipals.