Aquestes darreres setmanes estem assistint a l’esclat del terror dins les nostres fronteres, al cor de l’Europa dels valors, els drets i els deures (i també de les contradiccions), al cor de les societats del benestar des d’on, fins ara i amb algunes excepcions (encara que molt sagnants), vèiem les massacres terroristes per televisió o les llegíem amb horror a les portades dels diaris. Els terribles assassinats de periodistes i cooperants que s’han anat produint durant els mesos passats a l’Orient Mitjà han donat pas al retorn d’excombatents, els anomenats “llops solitaris”, que també, des de feia algun temps, havien començat a atemptar a Europa. Doncs bé, aquests “llops”, ja no tan solitaris, i actuant sota el paraigua de l’EI o d’Al-Qaida, han començat a sacsejar els pilars d’una Europa que mai no acaba de reconèixer els propis errors… L’amenaça yihadista, tal com l’anomenen els experts, podria arribar a ser encara més salvatge si tenim en compte que podríem trobar-nos, els europeus, al bell mig d’una lluita de poder entre els dos grups fonamentalistes abans esmentats. El fet que els terroristes de París pertanyessin, segons ells mateixos, a l’EI i a Al-Qaida (la branca del Iemen i Aràbia) fa sospitar que entre ambdós grups hi ha el propòsit de “competir” per fer el màxim de mal possible per acabar imposant-se, un d’ells, com a líder i, d’aquesta manera, abanderar en solitari el terror. No obstant això, aquest terrorisme no està pas escrit a l’Alcorà, més aviat al contrari.
D’altra banda, la llibertat d’expressió de tall occidental topa amb la consciència d’una amplíssima majoria de ciutadans del món que veuen en ella una provocació innecessària vers els seus símbols religiosos o culturals. Una vegada més, des del món occidental cal anar en compte a l’hora de voler administrar o aplicar els nostres valors sense conèixer bé els suposats destinataris o sense saber si aquests volen realment rebre’ls. Sens dubte, Europa és una realitat molt important en el desenvolupament de la història del món…, però ni més ni menys sinó igual que la resta de països i cultures amb les quals compartim el planeta. Cal no oblidar-ho, això.
