Fa unes setmanes, la teresiana Viqui Molins va ser investida Doctora Honoris Causa per la Universitat Ramon Llull. Sens dubte, un merescudíssim reconeixement per a una persona que porta tota la seva vida entregada a les persones, a les més desfavorides, a les que ningú no estima, a aquelles per a les quals Crist va demanar més i més amor. Com que no ens resulta fàcil estimar a aquells que no coneixem, és difícil que al món algun dia hi pugui haver pau de veritat o, si més no, una pau mínimament duradora. Però la Viqui Molins és una persona que estima a tothom, sigui quina sigui la seva condició, i en un any com l’actual en què commemoren el 500 aniversari del naixement de la mística i poeta Santa Teresa de Jesús (o Teresa de Ávila o Teresa de Cepeda y Ahumada), aquesta “mística del carrer” que és la Viqui és tot un exemple d’entrega al proïsme. Hi ha una frase seva que m’ha impactat molt: “Estimar mai no és un fracàs”. Sens dubte, unes paraules per a la reflexió perquè la Viqui Molins sap molt bé que en una societat com la nostra acostumem a estimar només a aquelles persones que, d’alguna manera, ens són més “còmodes”. En definitiva, insisteixo en la idea anterior: costa estimar l’altre i molt més “l’enemic”. És més, sovint se’ns educa en el contrari. La Viqui Molins, que es mou pel Quart Món, al cor mateix de Barcelona, em fa reflexionar molt quan ens recorda no només les necessitats dels pobres, sinó les d’una “nova” realitat, la dels “empobrits”, cada vegada més nombrosos, i a la qual podria trobar-me jo mateix de ple en un futur no gaire llunyà. Calen, doncs, polítiques veritablement socials i cal estar alerta que no es revifi un cop més, i amb aquesta pretesa “recuperació” económica, el sentiment de rapinya que tant i tant promou el despietat neoliberalisme que ens dirigeix.
