Els darrers dies hem vist com determinats personatges públics manifestaven el seu convenciment que tots estan contra ells. Ha succeït amb el president d’un dels clubs esportius més importants d’Espanya, que ha carregat contra els mitjans de comunicació perquè l’estaven fent responsable dels mals resultats. I ha passat, també, amb un alcalde molt proper, que ha utilitzat les pàgines d’un diari per denunciar un complot de la resta de forces polítiques perquè el seu partit no torni a governar.
Malauradament, l´experiència demostra que quan algú adopta aquest paper de víctima i diu que tots els altres s’han aliat per anar en contra seu, és perquè les coses no van com ell voldria que anessin. En moments com aquests, sempre recordo l’acudit d’aquell conductor que anava en contra direcció per l’autopista i quan escolta per la ràdio que un boig està causant el pànic perquè condueix en sentit contrari, no té cap altre ocurrència que exclamar: “Carai, si només fos un!”.
Els dos personatges als quals m’he referit –el president es diu Florentino i l’alcalde es diu Manuel-, em recorden molt i molt al conductor que, en lloc d’adonar-se que és ell qui va en sentit contrari, pensa que ell va en la direcció correcta i que els equivocats són tots els altres. I jo em pregunto, ¿no seria més fàcil analitzar la situació i reconèixer que alguna cosa has hagut de fer malament, en lloc de creure que la resta del món ha dedicat el seu valuós temps a posar en marxa un complot en contra teu?
Tant al president com a l’alcalde, m’agradaria dir-los que les empreses i els partits polítics defensen els seus projectes i les seves idees de forma legítima davant una societat madura, democràtica i plural; que avui la informació està a l’abast de tothom; que aquests no són temps per al victimisme i els plors sinó per a la reflexió i l’anàlisi; que ser el cap d’una institució privada o pública comporta la obligació de fer les coses amb seny i amb la voluntat d’arribar a pactes i consensos i que, com deia ja fa molts anys el president del club més gran del món, “al soci (ciutadà) no se’l pot enganyar!”.
