S’ha fet fosc. A la ràdio comença el programa “La Hora Azul”, a Radio Clásica, i avui va dedicat a la música per a viola de la França del segle XVIII. Em ve de gust escoltar-lo mentre escric unes línies que neixen de manera dolorosa. Darrerament, l’estrès ha tornat a la meva existència acompanyat d’una profunda desesperança en el gènere humà, i és potser això últim el que em fa més mal…, ser conscient que el compte enrere cada cop s’acosta més al final quan hauríem pogut haver fet d’aquest planeta afortunat un lloc meravellós on viure-hi durant milions d’anys. El politòleg, filòsof i sociòleg Sami Naïr, en un dels seus sempre excel.lents articles, referint-se a l’intens moviment migratori que aquestes setmanes hi ha a la Mediterrània i que sembla que ja no importa gairebé a cap govern, escriu gairebé amb deseperació les següents paraules: “L’egoisme triomfa arreu, i aquests crucificats de l’aigua no tindran cap més sepultura que un gir de cap indiferent. I tothom sap que aquest horror continuarà. Quina derrota de la humanitat en l’home!”. El professor Naïr l’encerta del tot quan parla de l’egoisme, actitud que ens ha portat fins a l’actual i dramàtica situació en què es troba la humanitat, cada vegada més amenaçada d’extinció per factors interns i externs. Així, obro els diaris i només hi veig odi, incomprensió, engany, dolor i mort, molta mort. Hem viscut l’existència, des dels principi del temps, amb actitud colonitzadora i autoritària, fent de la força bruta l’eina principal de “desenvolupament”, basant les nostres relacions humanes i amb el medi en la por i no pas en l’amor, és a dir, fent bo allò de “respecta’m perquè puc fer-te mal”…, i no “respecta’m perquè t’estimo”. Ja sé que tot això és molt discutible, matisable i etcètera, però tant se val…, la intel.ligència humana és pura contradicció: crea i destrueix, i potser sigui aquesta la veritable manera de ser de l’ésser humà. Però com que sempre queda una mínima esperança, m’agradaria creure en les paraules de la gran escriptora nicaragüenca Gioconda Belli: “Totes les profecies diuen que l’home crearà la seva pròpia destrucció. Però els segles i la vida que sempre es renova van engendrar també una generació d’amadors i somiadors; homes i dones que no van somiar amb la destrucció del món, sinó amb la construcció del món de les papallones i els rossinyols”. I tu, construeixes o destrueixes? T’ho has preguntat mai, això?
