Les eleccions municipals del 24-M van deixar un mapa polític municipal força interessant i que per a més d’un partit o líder de partit han estat una necessària lliçó d’humilitat o, si més no, un toc d’atenció per a futurs comicis electorals. Això s’ha vist fa unes setmanes, concretament el passat dissabte 13-J, dia en què es van constituir els consistoris. Una dada important, com apuntava un diari generalista, ha estat l’incerment del nombre d’alcaldesses, un fet que personament em sembla molt positiu i necessari. Precisament, a les tres localitats més rellevants de la meva vida hi tenim tres alcaldesses, dues de les quals han fet història en el territori. Una d’elles, és Ada Colau, que governa a Barcelona, la meva ciutat natal. L’altra és Candela López Tagliafico, que governa a Castelldefels, la ciutat en la qual he viscut molts anys. I la tercera, que revalida el càrrec, és Raquel Sánchez, a Gavà, ciutat on resideixo actualment. Aquest poder en mans femenines a molts consistoris del territori hauria de traduir-se en polítiques molt més sensates, justes i igualitàries, i així ho espero en molts dels casos. No és fàcil fer front al tradicional poder masculí, sia per tradició o imposició, però abans o després les condicions socials desfavorables per a una gran majoria de dones han de passar finalment a la història. Ja sé que els ajuntaments no legislen, però poden fer molt per a l’educació de la societat, i sé molt bé que l’Ajuntament de Castelldefels, per exemple, és tot un referent a Catalunya en polítiques d’igualtat. Una darrera reflexió: unes vegades, el joc democràtic afavoreix els nostres interessos i altres, no. Saber perdre fins i tot quan paradoxalment has estat el vencedor és, sens dubte, una rara situació emocional, que cal saber administrar amb saviesa i sobretot amb acceptació. I quan això passa, cal preguntar-se fins a quin punt un mateix n’ha estat responsable.