Hi ha gent que s’omple la boca de democràcia i, tot i els anys viscuts, encara no té massa clar quin és el seu significat ni el seu sentit. Segurament per això no és capaç d’entendre com són les coses i per què passen. Això és especialment trist quan els que no acaben d’entendre allò que succeeix al seu voltant es volen dedicar professionalment a la política.
Les eleccions del darrer 24 de maig i els actes d’investidura dels nous alcaldes i regidors ens han deixat molts exemples d’això que estic dient. I sense anar massa lluny, ha passat a casa nostra. Aquí, a Castelldefels, hem vist com un alcalde i un partit no han estat capaços d’acceptar que altres forces polítiques arribessin a acords per governar. Democràcia és un terme vell. Té més de vint-i-sis segles d’existència. Així és com els habitants de l’Antiga Grècia van batejar la forma d’organització social que atribueix la titularitat del poder al conjunt de la societat. O el que és el mateix, el sistema de govern que es basa en la participació igualitària dels membres d’una comunitat en la presa de les decisions que són d’interès col·lectiu. De fet, el terme democràcia està format per les paraules “demos” (poble) i “kratos” (poder). En aquest sentit, els habitants de Castelldefels van atorgar la seva confiança fins a set partits diferents, de tal manera que ningú va obtenir una majoria suficient per governar. En aquest escenari, els representants de gairebé un 60 per cent dels vots emesos, es van fer amb el govern municipal. Tot i les protestes de qui considerava que havia guanyat, la democràcia havia tornat a vèncer. I ho va fer mitjançant el diàleg i la capacitat de consens. Ara només ens queda felicitar-nos i posar-nos a treballar plegats per donar-hi la volta a Castelldefels.