Tardor, boscos i melanconies vàries

Arribats ja a la tardor, deixem enrere les últimes imatges i sensacions de l’estiu, un temps enguany marcat per unes temperatures de rècord. La tardor és, per definició, una època intimista, un joc de llums particular que convida a repensar-se, un joc de grocs, vermells i taronges que embelleixen els boscos d’arreu, una bellesa que, en veritat, és símbol de declivi, de l’avançada d’una mort que arriba…, una mort que en cas del bosc és simplement un adormir-se fins a la propera primavera. Sóc de tardor en sentit literal. Vaig néixer al mes de novembre d’un any ja cada vegada més remot i, per tant, porto a dins, inoculada, la saba tardorenca de la tenebra, fet que descriu en mi un caràcter que tendeix a enfosquir, d’entrada, la realitat, però només una miqueta… D’altra banda, els dies també s’escurcen i això també col.labora a veure les coses amb menys llum, és a dir, de manera un xic pessimista. A més, i per acabar-ho d’adobar, a finals d’octubre canvia l’hora, i aquí ja no podem fer-hi res. Una dada interessant és que a l’antigor s’anomenava a la tardor “l’estació de la malenconia” i en la teoria dels quatre humors (sang, flegma, bilis i bilis negra) li correspon la bilis negra, l’excés de la qual desembocava, segons aquesta teoria, en la malenconia o la depressió. Les persones que tenien molta bilis negra eren idealistes i irritables. Moltes figures literàries, sobretot al Romanticisme, s’ajusten a aquest patró, lligat a l’spleen, a la nostàlgia i al voler allò que no es pot tenir… L’Emma Bovary, protagonista eterna de la novel.la de Flaubert, Madame Bovary, en seria un bon exemple. I, sovint, jo mateix també hi encaixo, en el patró… Bé, en qualsevol cas, dic adéu a un estiu molt important per a mi, en el qual l’aigua del mar m’ha retornat moltes de les forces que ja creia perdudes i m’ha reconciliat amb una part de mi mateix, que també donava per perduda. És per això que mai no hem de defallir en els nostres propòsits i tenir sempre la certesa que darrere de qualsevol foscor, un dia, en qualsevol moment, sortirà el Sol. Segur!