A l’hora d’escriure aquestes línies, falten pocs dies perquè s’acabi l’any i com mana la tradició –almenys la meva pròpia—, faré un breu balanç del que ha estat per mi. Per una banda, en l’àmbit laboral, continuo en una línia suposadament ascendent, tractant de consolidar-me professionalment com a docent i articulista, i ja va sent hora perquè començo a ser grandet. Aquest any he ampliat la meva xarxa professional de contactes, i això també és una bona cosa. I malgrat tot, no puc desempallegar-me d’un cert sentiment de no estar fent bé la feina, és a dir, que podria fer-la tècnicament millor si tingués més temps per estudiar i reciclar-me. Això em fa sentir, sovint, una mica depre. Per una altra, en l’àmbit personal, aquest ha estat un any irrepetible en alguns fets: al març, va morir el meu pare biològic; i al maig, el pare adoptiu. Sens dubte, una “casualitat” que potser caldria repensar…, però no en tinc ganes, i encara no sé ben bé del cert quin efecte ha tingut això en mi… I al novembre…, fa, doncs, poques setmanes, vaig fer cinquanta anys, una de les xifres simbòliques de l’existència. Com que és evident que difícilment en viuré cinquanta més i que, en cas de fer-ho, les condicions físiques i mentals hauran minvat força, tot m’empeny a un carpe diem moderat (a vegades, desfermat) perquè certament la vida penja sempre d’un fil, i molt més ara que no saps mai d’on poden venir literalment els trets. Però, bé, no té massa sentit viure capficat. Cal estar sempre alerta i tenir ben clar, però, que no hi ha més sensata elecció que tirar sempre endavant.
Amigues i amics, Bones Festes i molta Pau!!!