El passat 31 de març, la Justícia es va pronunciar sobre un tema cabdal per a la ciutat, com és el de les emissions de sons procedents de les guinguetes de la platja de Castelldefels. El Jutjat Contenciós Administratiu núm. 5 de Barcelona va fer pública una sentència favorable a l’Associació de Veïns del Baixador, en el contenciós que els veïns i veïnes mantenien amb l’anterior Govern municipal de Castelldefels, comandat pel Partit Popular. El tribunal li retreu a l’anterior Govern municipal del PP de Castelldefels la seva actuació davant d’aquest assumpte, quan al 2012 va aprovar un decret, de forma unilateral, que augmentava el límit d’emissió de sons de les guinguetes fins a 91 decibels (db), incomplint de forma irresponsable la mateixa normativa municipal que establia aquest límit sonor en un màxim de 60 db. La Justícia s’ha pronunciat i considera que el PP “va lesionar els drets fonamentals a la integritat física i moral, a la intimitat personal i familiar dels veïns que integren l’AAVV El Baixador de Castelldefels”.
El PP, en aquest tema del soroll de les guinguetes a la platja, va actuar com el piròman en un incendi. Davant d’un petit foc, que hi havia de manca de consens entre veïns i restauradors, l’anterior Govern municipal no tan sols no va apagar aquest foc, sinó que el va fer més gran, ocasionant un greu conflicte de convivència al qual ara ha posat fi la Justícia amb la sentència del passat 31 de març. És el que acostuma a passar quan es governa a cop de decret, sense escoltar les reivindicacions dels veïns, autoritzant unes emissions de so de les guinguetes desproporcionades i sense control. Aquell Govern va actuar de forma autoritària i poc responsable, incomplint la normativa, ocasionant un greu conflicte de convivència entre restauradors i veïns.
A Castelldefels hem de decidir, i tota la ciutadania hauria de ser coneixedora d’aquesta realitat, sobre quin model de platja volem per a la nostra ciutat. El més raonable potser seria apostar per un model que busqui l’equilibri entre l’activitat econòmica que es genera a la platja, al voltant dels restaurants i establiments d’oci, i el necessari descans dels veïns residents. Un model conciliador, constructiu, pensat i executat en positiu, i que respecti els interessos de totes les parts implicades en un espai comú com és el nostre entorn natural privilegiat de la platja.
