El professor Jorge Wagensberg acaba un dels seus brillants articles de ciència dient: “Per salvar el planeta, n’hi ha prou de ser una bona persona”. Al mateix temps, i en la portada d’un altre diari, veiem tres persones que pel fet d’haver actuat amb honradesa, se senten mal vistes i incompreses en els seus entorns laborals i de relacions personals. El peu de foto és ben explícit: “La imatge incòmoda de l’honradesa”. És una llàstima, penso, que el món sigui, en termes generals, tan desagraït, corrupte, cruel, injust i destructiu com és. Ja sé que sempre ha estat així, però calia esperar que les persones haguéssim evolucionat de tal manera que la violència i la maldat fossin avui dia gairebé un record del passat. No obstant això, no solament no ha estat així, sinó que s’han incrementat o, si es vol, s’han fet molt més visibles que mai. Fins i tot, la violència es promou en molts àmbits de la vida. És una obvietat dir que això de ser una persona honrada és un mal negoci. Abans o després, la majoria de la gent s’acaba aprofitant de la teva bona fe i això fa que alhora tu l’acabis perdent també. I una de les principals raons d’això és l’egoisme, jo diria innat, que gastem en tota la seva possible extensió: personal, familiar, laboral, etc. Aquesta consideració obriria un ampli debat, que ara no toca en aquest espai. De totes maneres, hi ha encara persones que et donen una gran lliçó de vida i de servei a la humanitat, com ara l’Òscar Camps i l’Oriol Canals, membres i responsables de l’ONG Proactiva Open Arms, i que van ser els pregoners de la Festa Major d’estiu de Castelldefels. És per aquestes persones que encara penso que el món té una mínima possibilitat de sortir-se’n i deixar de ser el lloc tan menyspreable que és actualment.
Només cal que, per exemple, elegim, entre tots, els dirigents capaços de sintonitzar amb aquest esperit de solidaritat…, ¿en sabrem abans que tot se’n vagi en orris? ¿O no serà que cada dia estem més buits de contingut humà i, oh sopresa, som més egoistes sense ni tan sols