A principis de la dècada dels 90, el politòleg nord-americà Francis Fukuyama va teoritzar sobre el concepte de la “fi de la història”, ja que hom pensava aleshores que a Occident, benestant i satisfet de si mateix, ja estava tot gairebé dit i fet, dat i beneït. Tanmateix, semblava que tothom ignorava volgudament que a la resta del planeta la història no tan sols no s’havia acabat sinó que, a més, s’estava reescrivint o mirant de reencaixar-se. Bé, quan encara és calent l’impacte dels atemptats de Barcelona i Cambrils, se m’acut aquesta reflexió inicial per fer veure com de prepotents som (érem i serem) els occidentals, que ens pensàvem que el nostre model sadollaria de pau i llibertats les nacions, abans d’entrar en el nou segle, a costa, això sí, de trepitjar la pau i llibertats pròpies de moltes d’aquestes nacions, sense voler adonar-nos que la realitat és polièdrica i que només la podrem construir si totes les cultures de la Terra, d’altra banda, hi posem el nostre granet de sorra esborrant les jeràrquies, les desigualtats…, pura utopia, ho sé, perquè precisament cada cultura, cada civilització, es creu de bell antuvi el centre de la creació i fa i desfà com més li plau. Sigui com sigui, des d’aquesta pàgina de La Voz, vull condemnar amb contundència els recents atemptats i advertir també que han aixecat una polseguera d’odi i “posveritats” que no ajuden pas a la convivència intercultural, ja de per si molt qüestionada durant els últims anys. Ara podria recrear-me en les causes i “re-causes” dels atacs gihadistes i de la responsabilitat que totes les parts hi tenim, però el cos avui no em demana fer llenya, ans al contrari. Em demana per a totes les víctimes, directes i indirectes, infinita compassió, comprensió, tendresa, emoció, recolliment, empatia, simpatia, esperança i determinació. I sobretot destijaria que no estigmatitzem les comunitats musulmanes i que es compleixi allò de “volem imams catalans” i no imposats per l’Aràbia o per altres països islàmics de la mateixa corda. Aquesta simple mesura, entre d’altres, podria contribuir a prevenir futures tragèdies. I per a aquells que només veuen en l’islam una font de maldat, caldria recordar-los que l’islam andalusí i l’islam otomà es van caracteritzar per la seva brillantor i les seves llibertats, res a veure amb el corrent salafista que s’està imposant. Preguntar-se per què actualment és el salafisme el corrent ideològic que pretén revestir l’Umma islàmica no té una resposta única i senzilla. Mentrestant, cridem ben fort i alt, tantes vegades com calgui, No tinc por, no tenim por.
