Involució creixent, desastre imminent

Ja fa un temps que m’he adonat que al meu voltant estan tornant a edificar gairebé de manera compulsiva. Sembla evident que hi torna a haver diners en moviment per construir i comprar (o més ben dit, hipotecar-se). Antigues cases i edificacions són enderrocades gairebé sense adonar-nos-en i, tot seguit, s’aixequen nous i moderns habitatges, sovint sense gaire personalitat. La pregunta, que s’esdevé del dubte, és, doncs, òbvia: ¿som davant d’una altra bombolla immobiliària i, per tant, d’un altre possible esclat? No té per què, però el dubte i el recel hi són. ¿Què ho fa, però, que en aquestes latituds geogràfiques la gent frisi tant per adquirir un habitatge en propietat, costi el que costi i peti qui peti? Mai no ho he entès del tot perquè mai potser no he tingut el desig de posseir res o d’arrelar en cap lloc concret (si bé és cert que en aquesta etapa de la meva vida gairebé no viatjo enlloc ni m’allunyo gaire del pis de lloguer en què visc). D’altra banda, fa uns dies que ha començat, finalment “el judici al Procés”, un muntatge en el qual grinyolen molts cargols, especialment els de les cadires de les acusacions. Em sap greu veure acusats i acusades amb els quals he compartit projecte polític i que, en algun moment de la meva pròpia trajectòria política, m’han il.lustrat en molts temes o han assistit a actes que els havíem organitzat. I em sap greu perquè, a banda de conèixer-los, sé que són bona gent (tots i totes els acusats en són) i que si bé podrien haver plantejat les estratègies d’una altra manera, a parer meu, és totalment injusta la manera com se’ls està tractant (i això no ho dic solament jo, sinó el 70% dels catalans, segons el diari ARA). Però la humanitat es troba en una perillosa involució global. Ja no parlo dels EUA o de l’ascens al governs de les diverses dretes, sinó per exemple de països com França i Alemanya, on l’antisemitisme creix de manera alarmant…, o també que, cada dia que passa, som més i més (massa) els pobladors d’aquest planeta, d’un astre únic, ja malalt, que se sap finit…, abans d’hora.