El passat novembre ens va deixar una persona molt important per a molts de nosaltres. Ell sempre deia: “Soc Arturo Arenols Blay, fill de Castelldefels i nascut l’any 30 a la masia de Ca n’Armand”, una masia de pedra sota el Castell, on treballaven el pa, tenien oliveres, portaven l’aigua fins a Vista Alegre, tenien horts, i on durant la guerra dormien els soldats, els que sovint d’amagades els donaven a la canalla un platet de sopa.
Arturo Arenols Blay, casat amb la Maria Alonso Martos i germà del Joanet, la Montserrat, l’Antonet i el Pepet, marit de la Quitèria Alonso, germana de la Maria.
El seu cos ja no està amb nosaltres però si un ampli ventall de valors i aprenentatges que ens ha transmès durant la seva vida. Sempre ens deia que amb ells llibres no s’aprenia sinó dia a dia, patint, treballant, rient i plorant.
Ell no va tenir l’oportunitat d’agafar un llibre però de patir, treballar, riure i plorar sí que en sabia molt. Va tenir una vida molt difícil, orfe des de ben petit i després l’any 1947 va perdre el seu germà Pepet, cosa que el va afectar molt.
Amb el seu somriure que sempre tenia per regalar-nos, la seva amabilitat, pau, amor i generositat, ha lluitat tota la vida per la seva família i estimats. Sempre treballant la terra a Castelldefels, Gavà i Viladecans, a més del mercat de Gavà i la botiga al carrer Major que va obrir juntament amb la seva estimadíssima dona, la Maria Alonso.
Fou un dels pocs pagesos que quedaven fills de Castelldefels. I ha sabut molt bé com transmetre’ns tots els valors i aprenentatges que comporta la pagesia, tot a partir d’una maquíssima forma de vida envoltat d’horts i animals. Sempre la gent li deia: “Arturo, que no fas festa mai?” I ell els contestava: “oi que tu menges cada dia? La meva família del camp també”.
Tots els que l’hem conegut hem pogut gaudir d’una infinitat d’històries que ens explicava, sense deixar de mencionar els seus fantàstics contes que han passat de generació en generació de fills a besnets i les que nosaltres seguirem explicant. Els contes del iaio Arturo.
Cada matí feia la volta al carrer Major per anar a buscar el menjar dels animals a la carnisseria i regalar el grapat de julivert als carnissers, a la peixateria del Pepe i al taller Mecànic del Miguel. Sempre que visitava la seva doctora o infermera els portava una bossa amb aliments de l’hort.
Ara tot el que hem viscut amb ell queda als nostres cors i en la nostra manera de ser. Ens vam acomiadar d’ell amb un bonic adéu a l’església Santa Maria de Castelldefels, com a ell li hauria agradat perquè tots els veïns del poble poguessin anar, i així va ser, estava ple! Amb tota la gent que l’estimàvem, portat a l’espatlla i amb les cançons que més el podien identificar.
Ara ja descansa amb la Maria, la seva estimada dona a qui cada nit parlava mentre mirava al cel. Curiosament, el iaio Arturo ens va deixar el mateix dia que feia l’aniversari de noces amb la iaia Maria, no va faltar el ram de violetes perquè li portés, així va ser com la conquistava de jovenets.
Gràcies a totes les persones que tant l’heu estimat!
Iaio, sempre estaràs amb nosaltres i l’amor que sempre has sentit per Castelldefels l’has transmès de tal manera que és impossible que nosaltres no el sentim també.
Cristina Expósito
