Joan Ramon Lladós, titular de la Farmàcia Lladós al barri de Bellamar, és llicenciat en Farmàcia (UB), divulgador científic, traductor literari i poeta. Recentment, ha estat entrevistat en el butlletí municipal El Castell (novembre 2019) i aquest mes l’entrevistem a La Voz des d’un punt de vista estrictament literari, incidint en la seva tasca d’home de ciències i lletres. Podríem considerar-lo com un dels pocs humanistes autèntics que encara romanen en la nostra societat, una mica com ho va ser Leibniz (s.XVII-XVIII), considerat sovint com l’últim gran intel.lectual de la història, representant del saber enciclopèdic d’aleshores, i que va conrear una àmplia gamma de disciplines, entre d’altres, la filosofia, les matemàtiques i la lògica.
Per què us decidiu a escriure poesia finalment? Hi haurà continuïtat?
De fet, “Galàxies” és el treball dels 5 anys anteriors a la seva publicació, a finals de 2018. Ara mateix estic més centrat en les traduccions que no pas en l’obra pròpia. He traduït de l’italià “Il canzoniere della morte”, de Salvatore Toma, un poeta maleït totalment desconegut entre nosaltres. Una altra traducció de l’italià (“Els dies vençuts”, de Gianpiero Tosti) veurà la llum a finals d’enguany mentre que un dels dos poemaris de Susanna Perez Civit que he traduït amb dos companys del català a l’italià, sembla que es publicarà a principis d’any a Itàlia. Tinc una traducció recentment acabada del grec al català (Margarita Matatsi) i un altra per començar (Giota Parteníou). Tot poesia. És una feina que m’agrada molt però que comporta moltes hores de dedicació. Tinc 2 projectes més per desenvolupar l’any 2020:
– Una antologia de poetesses gregues del segle XX.
– Un poemari propi de temes inspirats en Grècia.
El problema és que els temps sembla passar a una velocitat superior a un segon cada segon!
En els poemes, segons Xavier Moret, s’intueixen els poetes Joan Vinyoli i Josep V. Foix. Hi estic d’acord, especialment pel que fa al mestre Vinyoli. Hi ha més influències en la composició del vostre univers poètic?
Pel que fa als poetes que més m’han impactat, a més dels ja citats, especialment Vinyoli amb qui vaig mantenir una bona amistat durant uns anys, són els italians Dante i Petrarca, que vaig estudiar “in extenso”; però també alguns més recents, com Ungaretti, de qui vaig traduir un llibre amb escassos 20 anys, només pel gust de fer-ho. Després van venir Baudelaire i Rimbaud, seguits de Coleridge, Yeats i Dylan Thomas. Quan vaig descobrir Pessoa, en vaig quedar encisat fins que vaig començar a estudiar grec i descobrir la poesia grega. En canvi, els poetes alemanys em resulten poc coneguts ja que tan sols en puc llegir traduccions.
“GALÀXIES INTERIORS. Poemes quàntics”. Un títol suggerent. Què voleu transmetre en aquesta època de computació quàntica incipient? Quins són els lligams?
Les meves lectures sobre astrofísica i cosmologia tenen molt a veure amb el fons temàtic de “Galàxies”. En resulta el convenciment del lligam íntim entre el món material més petit, el subatòmic, i el món de les dimensions còsmiques. Els físics també n’estan convençuts, però encara ningú ha trobat “el mecanisme” que els uneix. Amb l’home ens passa el mateix: desconeixem la relació entre el cos i el pensament. He intentat posar de manifest aquesta dualitat.
El vostre esperit és indubtablement el d’un humanista. Com us sentiu en aquests moments de la història en què es tendeix més que mai a un « pensament únic » gairebé orwelià?
La perversitat del món actual fa molt difícil lluitar contra els enemics de
l’home. Els discursos s’assemblen cada cop més, independentment de la ideologia que els sostingui. Això és el que ens ha portat al renaixement d’ideologies feixistes en tot el món. Els sagrats algoritmes que governen la vida en aquest petit planeta mantenen el meu esperit rebel. Em cau la cara de vergonya quan veig els que moren per causes totalment evitables. Potser l’únic que ens queda és la lluita contra la injustícia. Però amb això no n’hi ha prou. Ens hem de salvar tots, no només els de sempre.
Lligant amb l’anterior, les Humanitats es troben en declivi davant d’un futur pretesament tecnològic, a parer dels experts. Què en penseu?
A partir de Galileu Galilei els homes de ciència van començar a tenir protagonisme. Actualment, la ciència lidera el pensament. El prestigi adquirit amb els seus avenços és impressionant. Amb tot, els científics mantenen un interès especial per les humanitats. No és així, en general, per part dels lletraferits, que acostumen a posar-se d’esquena a la ciència. Malgrat els intents de crear el que es va denominar “una tercera via” per tal d’integrar aquestes dues visions del món no hem avançat gaire. Crec que una visió humanista de l’ecologia, que transcendeixi els problemes locals, és l’orientació que pot resultar més global i democràtica, sempre i quan les comunitats locals puguin decidir sobre el seu propi futur i no es vegin abocades a materialitzar obligatòriament decisions que s’han pres molt lluny del territori.
La Poesia ha estat, des dels orígens, al cor de la humanitat. Hi serà també en el seu final?
La Poesia és consubstancial amb l’home. Espero que no tinguem un poema final que sigui el nostre “Epitafi Mundial”!
Paraules finals…
La Poesia no desperta gaire interès en moltes persones. Malgrat tot, em permeto donar un consell. Llegeixin els clàssics: són d’una actualitat sorprenent!
