S’acaba un altre mes atípic, i ja en van set des que es va decretar la pandèmia, i les incerteses encara són més grans que les certeses. La fallida de la vacuna d’Oxford que semblava que ens havia de guarir a tothom ens fa recular i ens retorna de cop a la crua i grisa realitat. Obrim els ulls i ens sentim febles una altra vegada…, encara que tinc la sensació que ens en fan sentir, de febles, per tal de tenir-nos ben dirigits. La pregunta és per què…, a què respon tot això? ¿I si és cert que el virus se’ls va escapar del laboratori per un error de protocol? Perquè sembla del tot estúpid que “traguessin a passejar” el virus…, i això del ratpenat ja no cola gaire… Ara sí que caldria recuperar potser aquells pensadors que teoritzaven sobre la fi de la història, o potser aplegar aquells que teoritzen sobre la fi d’una era i el començament d’una altra. No ho sé, a mi sincerament, m’és igual. M’agafa tot això en una edat i un moment de la meva vida en què gairebé he perdut totes les il.lusions, només el sentiment de responsabilitat m’empeny a seguir endavant, un sentiment que m’acompanya des de sempre, des del dia en què vaig adonar-me de què anava això de viure i com de mal muntada estava la societat dels éssers humans. Entrava en l’adolescència essent ben conscient de la falsedat de la realitat, potser massa influït per Plató, i la meva obsessió per trobar proves vàlides de l’existència de l’ànima humana… Abandonava la il.lusió de ser astrònom, a causa del meu fracàs en les assignatures de ciències, i queia en la xarxa de la filosofia, la literatura i la religió… Avui dia, la sensació d’haver nascut cansat no me l’he tret encara de sobre i crec que ja en aquestes alçades de la “pel.lícula”, morirà amb mi. Això m’ha fet molt mal, ho reconec…, i és just que ara n’estigui pagant les conseqüències. No puc ser més sincer (de fet, només en soc quan escric, però això és un secret, val?). Bé, s’acaba setembre i ja ha començat la tardor. Ja ho deia el Sr. Foix, magnífic poeta: “És quan dormo que hi veig clar…”, i així ha estat sempre la meva vida. Bona tardor i cuideu-vos molt!