Per què hem arribat fins aquí?

Fa aproximadament una setmana el Govern de la Generalitat decidia tancar bars i restaurants de tot Catalunya, els únics a tot l’Estat. L’impacte d’aquesta mesura és dramàtica tant des de la vessant social com econòmica, especialment a ciutats com la nostra on és el principal sector econòmic. Decisió que hauria d’haver anat directament acompanyada de mesures de suport al sector per pal·liar aquest greu impacte, ja que ells no tenen la culpa i són milers de llocs de treball. En aquesta crisi, l’esforç no pot recaure sobre els de sempre. No només amb restriccions i tancaments contindrem el virus. La pandèmia ha colpejat amb més força a tots els països que tenien uns sistemes de salut més febles i vulnerable per tantes privatitzacions i retallades. I sabem que Catalunya ha estat un exemple, amb un sistema de salut afeblit per anys d’unes polítiques que el maltractaven, retallant els recursos públics, degradant les condicions de feina dels treballadors i treballadores i fent una aposta per un sistema mixt i segregador. Aquestes polítiques tenen noms i cognoms, i van ser promogudes des del Govern Central pel PP i el PSOE, i també des del Govern de la Generalitat per CiU i, ara fa 5 anys, per ERC. A Castelldefels, avui, veiem les cues diàries a les portes dels CAP de la ciutat, centres col·lapsats, amb falta de professionals sanitaris, però també amb moltes dificultats per adaptar-nos a les necessitats de la ciutat per la manca d’autogestió, però també per la incapacitat de prendre les decisions adients. Fa mesos que veiem com els testos ràpids són una bona eina per aturar els contagis, i aquests encara no han arribat als nostres CAP ; també hem insistit en mesures com fer servir altres espais municipals per fer les proves PCR, i a Castelldefels encara els continuem fent al CAP amb un greu risc de contagi, especialment per a aquells col·lectius més vulnerables i dificultant el funcionament del CAP. I, finalment, com a metge, no puc deixar de reivindicar la imprescindible necessitat de recuperar la normal atenció al centre, poder fer visites presencials, poder encarregar les proves necessàries per a les persones amb malalties. Estem veient dades esgarrifoses de com, per la falta d’aquesta atenció primària, tenim elevades dades de mortalitat per altres causes alienes al virus, moltes de les quals es podrien haver evitat. Una pandèmia requereix que totes les administracions treballin juntes, per això és imprescindible un Pacte Nacional per a la Salut que consideri mesures com ara: no permetre mai més retallades en el nostre sistema de salut, un pressupost per a la sanitat a l’europea: 7% del PIB català com a objectiu, reforçar l’atenció primària i comunitària transformar-la en el cor del sistema, dignificar la professió d’aquells i aquelles que ens en cuiden i reforçar les polítiques de salut pública per promoure entorns, condicions i hàbits de vida saludables al llarg de tota la vida.

És en moments excepcionals quan cal ser més valents que mai i donar resposta als problemes de la gent. Però, tot i això, no podem oblidar quina ha de ser també la nostra responsabilitat, adaptant els nostres hàbits d’higiene i el nostre comportament social a les mesures establertes. I tots els que puguem, fem comunitat, i donem suport també a aquells que pitjor ho poden passar, ara als nostres bars i restaurants.

Ramon Morera

Grupo Municipal MOVEM-En Comú-Podem