19.9 C
Castelldefels
Dimecres, octubre 20, 2021
IniciHistoriaMossèn Cinto (Jacint Solé)

Mossèn Cinto (Jacint Solé)

Per: Enric Ferrer Batet
enricdegava@hotmail.com

De vegades, vols seguir una història i no trobes ni el camí ni la informació. D’altres, és la història la que et sorprèn i et persegueix a tu, com és aquest cas, amb uns pocs fets del capellà de Castelldefels de l’any 1936.

Es deia mossèn Cinto (Jacint Solé) i va ser rector de Castelldefels els anys 1935 i 1936 (dades dell libre de la parròquia), i com que a l’any 1939 no va tornar, hom va suposar que havia estat mort, com tants altres religiosos. La Sra. Carmen Planas, neta d’en Perico, em diu que el seu avi explicava que al 1936 hi va haver una reunió a la sala d’actes que hi havia sobre el Café del Centro on, entre d’altres coses, es va parlar de matar el capellà. En Perico va manifestar la seva opinió contrària i, per això, el van lligar a una cadira i el deixaren al bell mig de la carretera. Per sort, el van alliberar més tard, però va passar molta por. Després també explicava que l’havia amagat a les coves, que coneixia bé d’anar a caçar, per ajudar-lo a fugir. Així desapareix a l’any 1936.

L’Eladi Gandía Ferrer m’explicà que el seu pare, L’Eladi Gandía Fernández del Castillo d’ofici manyà, era molt religiós i coneixia bé mossèn Cinto, i se’l va trobar a Castelldefels on era de visita l’any 1944 (o 1945). Mossèn Cinto li digué que era capellà castrense al creuer Canarias (bessó del Baleares) i que havien participat en l’intent de rescat dels nàufrags del cuirassat Bismarck (cosa certa, el Canarias va arribar el 29 de maig de 1941, a 400 milles de Brest, i només van poder recuperar 2 cadàvers).
Després, mossèn Cinto tornà a desaparèixer de la nostra petita història.

El nostre sincer agraïment a:

La Sra. Carmen Planas, neta d’en Perico.
El Sr. Eladi Gandía, que em va explicar la darrera part de la història.
La Sra. Montserrat Gandía Molina pels seus comentaris i amabilitat.
El Sr. Alfonso López Borgoñoz, de l’Agrupació Astronòmica de Castelldefels.
L’Arxiu Municipal de Castelldefels, per les fotos enviades.

RELATED ARTICLES

Most Popular

Recent Comments