10 C
Castelldefels
Dijous, desembre 2, 2021
spot_img
IniciHistoriaEl cas de les dunes fugitives

El cas de les dunes fugitives

1er ANTECEDENTS
Costa de creure però una de les visites obligades quan hom venia a Castelldefels era a les seves famoses dunes, per això és normal que l’any 1898 rebés la visita de la prestigiosa Societat Geològica de França (1). En el seu butlletí publica « Informe de l’excursió de dijous, 6 d’octubre a Castelldefels i costes del Garraf » (p. 801, París, 1898), on es parla de les dunes i es classifiquen vuit espècies de mol.luscs de quan es van formar.

La memòria explicativa del Mapa Geológico de España, de la hoja 448 – Gavà (Madrid 1932), a la pàgina 30 diu que “abundan los pantanos, los salitrales y las dunas que en el kilómetro 3,15 de la carretera de Barcelona a Vilanova i la Geltrú se elevan a más de 40 m de altura” (a prop de Torre Barona).

(1) Sota la presidència del Canonge Jaume Almera i Comas.

2on Anys 20 – 30
El Sr. Alfonso López Borgoñoz, que també ha seguit la història de Castelldefels, aporta les dades de les reunions de l’Ajuntament on s’acordà que:

1-1-1929: L’Ajuntament es compromet a subministrar sorra a Talleres Roca S.A. de Gavà per tren, a 4,50 pessetes els 1.000 kg. L’empresari transportista era Salvador Bruach Solé.

7-4-1930: El Sr. Gabriel Cot Piñol cedia a l’Ajuntament les sorres de les seves dunes per ajudar l’economia del poble, a canvi d’ocupar-se del transport (des de la platja fins a l’interior del vagó al preu de 3,25 pessetes la tona).

L’Ajuntament fa una crida a altres propietaris a seguir l’exemple.

Les sorres es venien a:

  1. Fomento de Obras y Construcciones
    2.Tomás Giménez Bernabé
    3.Framzi Hnos y Cía
    4.Talleres Roca S.A. (Gavà)
    5.Cubiertas y Tejados S.A.
    6.José Soler Miralles
    7.Piedras y Cementos S.A.

Parlant de la graneria de Can Pardal (buscava informació d’en Perico), va sortir el tema de com moltes famílies de Castelldefels (i el Garraf) en uns anys molt difícils van treballar carregant sorra en carros i camionetes, cap al tren, per fer “la playa de Madrid”.

3er LA PLAYA DE MADRID
Doncs, “vaya, vaya, resulta que sí, que aquí hay playa”, i aquesta fou construïda entre 1932 i 1935 a prop de l’Hipòdrom de La Zarzuela, a la desembocadura de l’”Arroyo del Fresno”, per l’arquitecte Manuel Muñoz Monasterio. Aquesta platja va ser malmesa durant la Guerra Civil i es reconstruí al 1947 (informació d’“Invertir/El español”, Madrid Ciudadanía y Patrimonio).

4rt LES DUNES ES MOUEN…, EN TREN!
Buscant paral.lels de grans moviments de sorra de platja, he trobat el treball d’Alfonso Viciana Martínez-Lage “La extracción de áridos en el litoral de Almería para su utilización en la agricultura intensiva” (2005), un estudi molt recomanable sobre el tema de les extraccions de sorra.

Abans de la “Ley de Costas” del 26-4-1969, la decisió d’extreure sorra estava en mans de la “Comandancia Militar de Marina, negociado de arenas”, que donava permís per extreure sorra durant un periode de dies determinats sense cap límit en la quantitat.

A Castelldefels, passada la guerra, es va extreure sorra per a:
1.“La playa de Madrid”, vers l’any 1947

  1. Fabricar vidre durant els anys 50
    3.Ús agrícola
    4.Construcció (poc perquè la sorra de la platja és dolenta)

La sorra es carregava en carros i camionetes petites. Es portava a l’estació, on s’havia fet una rampa al costat de la via on pujava el vehicle, que era descarregat al vagó, amb pales, sovint amb l’auxili de dos o tres treballadors que enviava l’empresari del transport (de Can Pardal o de l’Amadeu Montoliu o d’un altre hi havia al poble vell).

Per carregar un vagó del tren, un carro podia fer uns 15 viatges des de la platja fins a l’estació i solien treballar-hi 2 o 3 carros durant 4 o 5 dies seguits.

Als anys 50, les sorres solien anar a parar a fàbriques de vidre. Després, l’extracció es va aturar.

5è EPÍLEG: EL DARRER VIATGE (CONEGUT) DE LES SORRES DE CASTELLDEFELS

El Sr. Antoni García Herranz, que recull informació de la vida esportiva de Castelldefels, està preparant un article sobre la cursa que es va celebrar durant la Setmana Catalana, del 26 al 30 de març de 1973, i que va ser publicada al diari Dicen…, i on la secció atlètica del FCB i l’equip Bic de ciclisme van unir les ciutats de Castelldefels i Malgrat de Mar amb sorra de la platja, portada pels atletes del FCB amb relleus, agermanant les dues ciutats i l’esport. Anys enrere també s’havia agermanat Castelldefels amb Lormont amb relleu d’atletes.
AGRAÏMENTS:

A les persones que van parlar amb mi a Can Pardal (no he pogut tornar a contactar amb elles).
Al Sr. Paco Buenaventura,
home inquiet i de gran memòria.
Al Sr. Antoni Garcia Herranz.
A la Sra. Rosita Buenaventura.
A la Sra. Montserrat Gandía Molina.
Al Sr. Alfonso López Borgoñoz.

Dunes de Castelldefels
RELATED ARTICLES

Most Popular

Recent Comments