Por Carlos de Frutos.
El passat 25 de gener es va fer oficial: Adolfo Borgoñó, al costat dels seus companys i companyes de Junta, pocs mesos abans del final del seu mandat, i per facilitar la transició per al proper equip directiu que entri, van presentar la seva renúncia. Així, s’obre el procés per a la convocatòria d’eleccions, quedant la Junta actual en funcions, segons marquen els estatuts del club, fins a la finalització d’aquest període electoral. Tanmateix, la notícia és que Borgoñó ja no és president de la UE Castelldefels i no es presentarà a la reelecció
7 anys i 10 dies s’ha perllongat el mandat de Borgoñó al capdavant del club, convertint-se així en el tercer president més longeu en la història de l’entitat, només superat per Benigne Andreu (12 anys) i Julián Aránega (10). Borgoñó marxa deixant un llegat magnífic en tots els aspectes, destacant, per sobre de tot, la indiscutible i necessària estabilitat de la qual ha dotat la UE Castelldefels en aquest temps.
Amb el sanejament econòmic com a eix vertebrador de la seva tasca, la UE Castelldefels ha superat els gairebé endèmics problemes comptables que arrossegava, posant fil a l’agulla per convertir-se en el que és actualment: un club completament sanejat i que ha emprès un camí sense retorn cap a la regularització i professionalització de les seves estructures internes. El pla de viabilitat inicial ha donat pas amb els anys a una gestió econòmica racional i assenyada, tant en el dia a dia com a l’hora d’afrontar els reptes, cada cop més exigents, que demana el món del futbol. Segurament sense aquesta idea força hauria estat impossible resistir amb fermesa l’embat d’una pandèmia que ha causat estralls en tots els àmbits, incloent-hi el de l’esport.
La millora econòmica ha vingut acompanyada d’un gran creixement -quantitatiu i qualitatiu- del Futbol Base groc, la prioritat d’aquest mandat. Com el mateix Borgoñó reconeix en la seva carta de comiat, la gran tasca realitzada per Dani Gómez com a Director Esportiu del planter UEC ha tingut uns efectes indiscutibles des que Gómez assumís el càrrec al 2016. I és que el president marxa deixant un club amb 54 equips, més de 850 fitxes actives (la tercera entitat amb més jugadors i jugadores del futbol català), els equips A (Juvenil A, Cadet A i Infantil ) de futbol 11 consolidats entre els millors a Preferent -quelcom impensable fa només un lustre- i una incipient però cada cop més i millor treballada línia femenina, cavall de batalla de Borgoñó i la seva Junta i que en els últims anys està donant moltes alegries (enguany compta amb 6 equips de futbol base exclusivament femenins).
També cal destacar la reconsolidació del Primer Equip a Tercera, després del retorn consumat a la 15-16 després de passar només un curs per la Primera Catalana, fruit de la confiança plena que Borgoñó ha dipositat des del primer dia en Miki Carrillo, un binomi que, de la mà de jugadors i tècnics, ha anat assolint els objectius marcats (permanència) temporada rere temporada, quelcom més que meritori en una lliga de la màxima exigència.
Totes aquestes, unides a una major presència social i federativa de la UE Castelldefels, han estat els senyals d’identitat d’un molt positiu mandat que fa que actualment el club, a les portes del 75è aniversari, visqui un dels millors moments de la seva història.
Molta sort i gràcies, Adolfo Borgoñó!
