El mes passat en aquest mateix espai feia una mica de broma ironitzant sobre l’encara no començada invasió russa a Ucraïna. Encara que no les tenia totes, creia que el conflicte bèlic no acabaria esclatant, i que si ho feia, no seria tan “immediat”. No sé per què, però pensava que aquesta absurda “carnisseria” no es produiria. En el moment d’escriure aquest nou text, sonen de fons els advertiments del començament d’una 3a Guerra Mundial…, allò que havíem només vist a les pel.lícules o les sèries podria sortir de les pantalles, i amb nosaltres com a protagonistes. Aquells videojocs (que continuo considerant perversos) han servit d’entrenament per a milions de persones enganxades a les aventures virtuals…, i si ara toca fer-les realitat? D’altra banda, les imatges que veiem als telenotícies són esfereïdores i em produeixen una ràbia i una indignació totals. Aquesta violència promoguda i impulsada pel president rus és injustificable, condemnable i maquiavèl.lica, i una provocació que a hores d’ara no sabem com continuarà. Ahir mateix, l’exèrcit rus va atacar un objectiu militar ucraïnés a només 25 km de distància de la frontera amb Polònia…, un país membre de l’OTAN… Ucraïna no està essent un “botí” fàcil, tal com s’imaginava el mandatari rus, i això li està fent perdre l’oremus. I a nosaltres la tranquil.litat…
Ens quedem amb les reflexions de l’historiador i autor del llibre Sàpiens, Yuval Noah Harari: “Per desgràcia, és probable que aquesta guerra s’allargui en el temps […]. Els darrers dies han demostrat al món que Ucraïna és una nació molt real i que definitivament no vol viure sota un nou imperi rus. La pregunta que queda oberta és quant trigarà aquest missatge a penetrar els murs gruixuts del Kremlin.