enricdegava@hotmail.com
L’alcalde José Mestres, el 13 de juny de 1942, el nomena Guàrdia de Castelldefels, ara fa 80 anys.
Era nadiu de Mayals (en català i oficialment, Maials), un municipi de la província de Lleida. Viurà a l´Hospitalet de Llobregat on es va fer mosso d’esquadra l’any 1935.
Després passarà a França i serà refugiat. En tornar, va ser internat en un camp de presoners de guerra a San Pedro de Cardeña, Burgos. Aquest camp de concentració de presoners de l’exèrcit nacional, que va començar a funcionar com a conseqüència de la caiguda del Front Nord, estava situat al monestir de San Pedro de Cardeña, a 10 km de Burgos.
Des d’allà serà enviat a Castelldefels el 25 de maig de 1939. Amb diferents mitjans de transport, carros, camionetes, autoestop i altres, arriba a l’autoritat militar competent, que es trobava a Gavà, el 29 del mateix mes. En arribar a la nostra ciutat, a casa seva no el van conèixer pel penós estat en què es trobava de desnutrició, era un esquelet vivent. Va començar a treballar en un celler i en tenir coneixement que es jubilava l’algutzir municipal, es va presentar a l’Ajuntament per obtenir la plaça en comptar amb experiència com a policia.
Per ordenança de la Casa Consistorial, el 15 de juny de 1939, el van nomenar “Algutzir Substitut”. Abans hi havia un guàrdia forestal (que també treballava de sereno) conegut per Bielet, el seu nom real era Gabriel Cot. Finalment, l’any 1942 el van nomenar policia municipal. Sebastià Carreras va fer parella molts anys després amb Ramon Martí i Quim Campamà.
Sebastià vivia al mateix Ajuntament, en aquell temps al carrer Major núm.1, on també es trobaven els calabossos de Castelldefels.
Parlant, veient documents i fotos, van sortir algunes anècdotes curioses, com ara que, de tant en tant, apareixien pel poble alguna o algunes persones que cridaven una mica l’atenció pel seu curiós calçat. Portaven espardenyes blanques amb una xifra negra sobre elles. Aleshores, els municipals els acompanyaven a l’Ajuntament i allà trucaven per telèfon a l’hospital psiquiàtric de Sant Boi de Llobregat, d’on s’havien escapat, i esperaven junts el vehicle que els tornava a la institució. Curiós que els coneguessin per aquest detall.
Sebastià Carreras Terrado era amic del doctor Claverol i, com a policia, assistia a totes les autòpsies que es feien al cementiri, en una habitació. Després de cada autòpsia tornava malalt trist, i no sopava.
Agradecimiento a la Familia Carreras.
