Ángel Bergel de Torres 1898-1966 (un avantpassat seu va ser escrivent del rei) va ser un home molt important a Castelldefels quan no hi havia aigua corrent.
Va venir de Sants a Castelldefels i va treballar fent material per a la construcció amb un germà seu.
Va obrir un establiment de material elèctric i una centraleta de telèfon. Durant la guerra civil, una avaria a la centraleta de telèfon va fer venir un vehicle carregat de gent molt perillosa (perquè fou un sabotatge?) i salva la vida perquè un que el coneixia assegurà que no era cap sabotejador, i marxen (Uf!).
Per Enric Ferrer Batet
Passada la guerra, als anys 40, va començar a fer pous artesians: va fer el pou de la plaça d’Espanya i la font, la primera estàtua de la Caputxeta i el llop, a Castelldefels, cap a l´any 1948. La va encarregar a un artista que feia de tot, en Nyic (el motiu va ser que la seva filla, l’Àngels, va fer de caputxeta, de nena, en una funció infantil, a la sala d’actes del Café del Centro, i l’artista la va utilitzar de model per a l’estàtua de la font, que no té res a veure amb la de Barcelona del passeig de Sant Joan, obra de Josep Tenes) molt popular (agrairia que algú em parlés de quines coses més feia ).
Li deien Nyic, i llavors tindria uns 40 anys; d’alçada i complexió normals, un xic baixa, lluïa bigoti, sempre anava vestit amb la típica granota de treball blau marí. Va viure a La Muntanyeta entre 1942 i 1948 si fa no fa. Fou amic de la família Bergel i la família Yll, que conserva dos quadres fets i signats per ell l’any 1944. Era pintor, escultor i el que fes falta. També feia titelles de mà els diumenges a l’escola i les criatures l’apreciaven molt; feia el pessebre de Can Patuel cada any i omplia tota una habitació que venia a veure tot el poble. Sembla que la font es de vora 1945, davant a la plaça a l’estiu la gent treia les cadires al carrer perquè feien cine (mut i còmic) un grup de titellaires.
L´Ángel va fer quasi tots els pous de Montemar; el famós del Poble Vell, amb font i fanal; el de laTorre Fael, a Can Roca, i a molts domicilis; a casa també en va fer un; al principi, trèiem l’aigua amb una bomba de palanca; després amb un motor que ell havia patentat i que portava la paraula Bergel en relleu.
Abans, de pouater, hi havia hagut en Franquesa, que buscava aigua amb una branqueta d’olivera, i després de l’Ángel Bergel hi hagué l’Herrera, que vivia al passeig del Pi Tort; i l’Alcalá.
Tenia l’empresa on avui és l’avinguda Constitució, 101.
Va ser una persona molt important en la vida cultural de Castelldefels, i amb el Pauli muntaren obres de teatre (era director i actor). Així, van fer “La tia de Carlos” i “Anacleto se divorcia”, entre d’altres. Hi ha una anècdota que diu que l’avi del bon amic Pere Esquerrà, home molt seriós ,encarregat de la “bòbila”, els va veure actuar a la sala d’actes del Centro en una comèdia musical i li va agradar molt. Amb els amics Pedrito, Miralles, Casadevall, Rué i Porcar, organitzava l’envelat, la Festa Major i les caramelles. També fou regidor, directiu del club de futbol de Castelldefels durant un any, i sobretot una persona molt apreciada. Després de tants anys, m’ha sorprès el molt d’afecte de les persones que el recorden.
D’estàtues de Caputxetes, n’he trobat a Berlín, a Munic; a Barcelona, obra d´en Josep Tenes, del 1922; a Buenos Aires; i a Hermosillo, de Mèxic. I encara una altra a Fuengirola (Màlaga) i les dues de Castelldefels: la 1ª, d’en Nyic sembla que el seu nom era Enric Babot, Alfonso López Borgoñoz recull la dada en “La plaza de Castelldefels y su entorno. “Historia de una evolucion” 21-7-2009 i la 2ª, que torna a ser anònima perquè la placa no recull el nom de l’artista ni res de les seves circumstàncies. Agrairia també si algú me’n pogués parlar.
Un agraïment sincer per a la Sra. Àngels Bergel per la seva amabilitat i ajuda; igualment a la Sra. Montserrat Carreras per la seva gran ajuda; i també pels seus comentaris al Sr. Pere Escayola Sentís i al Sr. Daniel Escayola Villuendas
