Aquest mes farà tres mesos que et vas morir, Joan Maria, i encara no me’n sé avenir. Al juny ens vam veure al refugi dels gats i vam estar xerrant una mica de tot, com sempre. Ens vas ensenyar, a la Jenny i a mi, el terreny i les instal.lacions i vam apropar-nos als cavalls de la finca del davant per veure’ls de ben a prop. Vam estar-nos prop d’una hora i mitja parlant de la situació actual dels gats i de l’associació i vam recordar “batalletes” de l’època ja llunyana a SOS al Gos i al Gat. I és que la vostra immensa generositat, la teva i la de la Mercedes (la teva dona), sempre em va semblar admirable i un bon exemple que jo mateix volia seguir, no sempre amb èxit (no podia competir amb uns cors tan grans i bondadosos com els vostres!). Al juny no podia pas imaginar-me que ens estàvem acomiadant per sempre… Al juliol vaig voler passar-me diverses vegades pel refugi però em vas dir que no et trobaves bé i recordo que al començament d’agost ens vas enviar un whatsapp en el qual ens informaves, als teus amics, que ingressaves a l’hospital per seguir un tractament de quimioteràpia, cosa que em va sorprendre bastant (realment jo no sabia que ja estaves malalt de feia alguns anys…), però confiava que ens veuríem al setembre, i així t’ho vaig escriure en un altre whatsapp. De fet, i mitjançant aquesta xarxa social, et vaig estar enviant cada dia, com ja era habitual, la premsa esportiva que tu vas obrir fins a la setmana del 22 d’agost, moment en què vaig adonar-me que ja no obries els diaris, però vaig pensar que seria un tema puntual, lògic fins i tot per causa del tractament. Uns dies després, concretament el dia 3 de setembre, et mories a Bellvitge, amic Joan Maria, deixant-nos, als teus amics, òrfens de la teva potent consciència animalista i de la teva indiscutible bonhomia; i òrfens de la teva total entrega als teus estimadíssims gats i gossos. Castelldefels ha perdut una gran persona. Algú m’ha dit, recentment, que sempre parlaves bé de mi…, jo…, que mai no t’arribaré a la sola de la sabata pel que fa a la cura que has tingut sempre amb els animals. No t’he conegut massa fora d’aquest àmbit, però sé, perquè n’havíem parlant alguna vegada, que també t’estimaves amb delit el teu Barça i la teva Catalunya. Gràcies, Joan Maria, pel teu exemple, tant de bo pugui algun dia apropar-m’hi mínimament. Ho intento, ho saps, i continuaré en aquesta línia. Des d’allà on siguis, bon amic, no permetis que mai defallim en aquesta missió nostra, dura i agraïda alhora, d’ajudar els animals abandonats!!! A reveure.