Va ser el gran de tres germans, amb el Lluís i el Pepito. El seu pare, Joan Yll i Carrau, va estudiar a l’Escola d Arts i Oficis de Barcelona (des del 1942 va passar a denominar-se Escola de Perits Industrials de Barcelona) i es va traslladar amb la seva família de Sabadell a Gavà cap al 1927 per construir les instal·lacions de l’empresa Manufacturas Serra Balet SA .
Por: Enric Ferrer Batet
Després, a Castelldefels per treballar per a la Rocalla. Ramon, que treballava amb el seu pare (que va desaparèixer durant la guerra prop de Sabadell), va ser mobilitzat en la lleva del biberó, amb 17 anys, i conduïa un camió de municions per una carretera de muntanya (de Bellmunt del Priorat a Falset, 600 m de rampa fins al Port). Prop de Falset, la llarga caravana va ser bombardejada i destruïts molts vehicles, el seu camió va caure per un barranc fent voltes de campana. No va esclatar cap projectil, per això van creure que els projectils havien estat sabotejats. L’ajudant va saltar a terra el primer, però un avió volant molt baix els metrallà i va caure mort amb quatre bales al front.
Cap al final de la guerra (del seu batalló d’uns 800 homes tot just en quedaven 300 ) va emprendre la retirada a França, sobrevivint del que podía: des d’una cabra que li va proporcionar llet a persones que l’ajudaven…
FRANÇA .- a França va estar a quatre camps de concentració , a Argelès-sur-Mer, a Saint Cyprien, a le Barcares i a Septfonds. Els camps estaven dissenyats per destruir la humanitat de les persones eren molt més que una presó. 4 camps.
De retorn a Espanya, el traslladen a un altre camp de concentració, a Deusto, a Bilbao i finalment a la Ciudad Universitaria de Madrid. Des d’allà, als perdedors de la guerra els envien a fer el servei militar obligatori, en total 6 anys fora de casa i 6 camps de concentraciò.
La guerra és la pitjor experiència que pot viure un ésser humà, és el regne de la bèstia…, he conegut persones que han sobreviscut amb 2 i més condemnes de mort, és a dir, el cos ha sobreviscut, però l’ànima i la ment van morir i mai més van tornar a ser elles mateixes . Ell va tornar sencer.
Treballant, va recolzar una de les seves grans passions: La Unió Esportiva Castelldefels, impulsada per August Rosell (cunyat d´en Vilaró) el 15-8-1946 (Festa Major), va néixer oficialment el 10-4-1948, sent el seu primer president Francisco Casacuberta Roger. Ramon era el soci núm. 68, i estava a la junta directiva , i després va ser president en dues ocasions, primer des del 4-10-1951 al 26-7-1954 (sent el 4t president) i després des del 25-10-1955 al 27-8-1960, el club havia adquirit el camp a l’agost de 1948, i sent ell president (al 1952) es va fer el mur que tanca el camp, els vestidors i també es construí una caseta per als masovers del estadi, l’Alfonso García i la seva esposa Catalina a l´antic estadi de la via fèrria. Després del 2001, l’equip juga al nou Municipal d´els Canyars (nota 1)
Després sempre va estar vinculat i va recolzar el Club. L’estadi de la via fèrria va comptar amb el gran ajut econòmic i de materials de Ramón Colomer, director de Rocalla i de Sanromá (que era estiuejant ), de Santiago Lavilla ,de Vicens Gil Piquer (el iaio de Can Guardià ),de l’avi Robledo (que era el cobrador de les quotes del carnet de soci ), de Joan Robledo, el fill de Vilaplana, de Salanova ,i ell que també hi col·laborà… Casat, treballador incansable, la seva imatge amb la bicicleta en què portava la caixa de les eines al darrere, amb la seva eterna granota blava (que sempre estrenava el dia 2 de febrer dia de la Candelera, patrona dels Lampistes), va ser una de les imatges del poble que tothom coneixia i apreciava, per axó no és estrany que a la fotografia d’una de les inundacions a Castelldefels on un ciutadà, en Francesc Romero,va en barca ell aparegui amb la seva bici, la imatge és un resum de la seva vida, va fer el seu camí travessant totes les dificultats.
Agraïments :
Sr. Vicens Yll
Sr. Joan Casanova
Sra. Conchita Guerrero
Sr. Carlos de Frutos
Nota 1 .- El Sr. Carlos de Frutos, que té previst publicar la Historia de la Unió Esportiva Castelldefels 75 anys aquest mes d’octubre, després de 4 anys d’investigació ,ha aportat dades de les actes.