ENRIC FERRER BATET
Quatre germans cecs, música que va mitigar la foscor d’una vida sense llum, un treball digne però mal pagat, amics a tots els carrers… Les històries que publica “La Voz de Castelldefels” les escriuen els ciutadans d’aquest poble nostre, quan decideixen compartir-les amb tots nosaltres, jo em limito a posar-les en un paper.
Els germans cecs, els Mateo Gómez –comenta en Francesc– que tocaven amb Els Yetis, eren el José i l’Ignacio, que tocaven les guitarres, i l’Antonio, que tocava el baix. Hi havia un altre germà, potser és aquest Valentín, però no sé si havia tocat amb el conjunt, tot i que era bon músic i tenia una veu de baix profund, el cas és que els mateixos germans l’anomenaven Vasco.
Eren tota una família d’invidents, recordo de lluny la mare, que hi veia una mica, igual que la germana Mª Dolores Mateo Gómez; els altres quatre nois no hi veien gens. Subsistien venent cupons, que aleshores era una activitat molt poc lucrativa. El Vasco s’estava al Prat, l’Antonio a Gavà, on va patir una mort criminal; a Castelldefels venien el José i l’Ignacio, qui durant anys va tenir un gos dàlmata com a companyia i amic, no com a pigall.
Pl. Església, Ignasio amb el seu gos dálmat. Dibuix Enric Ferrer
Vivien a l’Av. Sta Maria, a tocar de Pl. Església, crec que a l’actual núm. 32, on ara hi ha l’administració de loteria, i que aleshores era una casa de planta i pis, ells vivien a dalt, i als baixos hi havia el magatzem d’en Lima i la fruiteria del Granada.
Tots ells eren uns músics excel·lents, un any van acompanyar la Sra. Lluïsa Ferré i en Francesc almenys en tres actuacions: dues al teatre de l’antic Centro Cultural de Gavá, on només el José i l’Ignacio acompanyaren en Francesc (es varen dir Riba y sus Guitarras), i també a la Missa del Gall, on cantaren tots ells; jo vaig assistir a totes les actuacions i també als assaigs que feien a la sala del Café del Centro. Ho feien molt bé. Crec que, dissortadament, no conservo cap enregistrament, la Sra. Lluïsa segur que en devia tenir algun.
Quant al Tony Ronald, recordo haver sentit la brama que els seus enregistraments discogràfics els feia amb Els Yetis i no amb la seva banda habitual. Als anys 80, quan jo era a la platja, venia a actuar sovint al bar La Gaviota del Passeig Garbí.
Respecte als germans Mateo, “els cecs” com eren coneguts, venien a assajar al Centro. Un cop, va venir al assaig el Tony Roland (famós als 60), que va ser el productor dels discos dels Yetis.
Tony Ronald els va produir els dos discos que es van publicar
L’ Ignasi, que cada tarda venia a prendre’s un cafè amb llet, i de pas aprofitava per vendre cupons (eren de nomes 3 xifres, del 0 al 999) a la clientela del Café del Centro, explicava que el Tony Ronald els va estafar. Se sabien i tocaven totes les cançons dels Beatles.
També l’Alfonso López recorda els nostres conciutadans, Els Yetis, a Castelldefelshistoria.blogspot.com del 21- 3-2023.
Tony Ronald els va produir els dos discos que es van publicar i en un d’ells fa un bonic elogi, diu:
“Un nuevo conjunto para el mercado del disco: José, Ignacio y Antonio, tres hermanos nacidos en Castelldefels. Hoy en día es difÍcil crear un sonido nuevo, pero con los YETIS no ha sido problema porque es un conjunto fuera de serie, tanto por el matiz de voces como por el dominio de los instrumentos, cosa difícil teniendo en cuenta que los tres hermanos son invidentes. Creo que tenemos un conjunto español con un brillante futuro. Escucha sus canciones y opinarás”.
Tony Ronald.
Subsistien venent cupons
Encara van estar vinculats a la música amb en Rosanes (Els Muntanari) i tocaven a la sala de ball del Centro, alternant amb el Cuarteto Eduard, l’Orquestra Inspiración, Els Fatxendes, l’Orquestra Bruach de Gavà, l’Orquestra Fascinación, Els Verds de Mataró…, tots molt bons. El bateria, que no era de la familia, ningú no en recorda el nom, perquè el coneixien com a Ringo i,alhora, era un molt bon dibuixant.
Molt poc més a afegir, el contacte diari amb realment tot el nostre poble, la seva senzillesa i sentit del humor els va fer amics de tot bitxo, i una de les referències del nostre record col·lectiu.
Agraeixo al Sr. Francesc Chaves, al Sr. Eusebi Riba, al Sr. Alfonso López Borgoñoz, a la Sra. Montse Sánchez, al Sr. Vicens Yll i a la Sra. Montserrat Carreras els seus comentaris en aquesta nota.