Hola, soc l’Alex Montilla, veí de Castelldefels i un enamorat d’Austràlia. Avui ja fa 375 dies que visc als antípodes.
Com va sorgir la idea d’anar a Austràlia? Vas sol?
Al 2015 vaig anar sol per primera vegada a Austràlia. Vaig viure durant 10 mesos a la ciutat de Gold Coast (Queensland), on vaig estar estudiant anglès i treballant mitja jornada a l’hostaleria. Allà vaig poder descobrir al que em voldria dedicar en un futur, així que un cop acabada l’experiència, vaig decidir tornar a Castelldefels per estudiar una carrera professional. Tot i així, encara tenia al pensament la intenció de tornar a Austràlia algun dia. Quan vaig començar la universitat és on vaig conèixer a la meva parella, la Clàudia. Per sort, ella és igual d’inquieta que jo i tenia unes ganes boges de poder viure l’experiència en un país estranger. Així que, una vegada finalitzats els estudis, al 2020, vam començar a preparar el viatge. Tot i així, fins després del Covid19 (2022), la nostra aventura no es va fer realitat.
Després de 367 dies, podries definir la teva experiència?
Doncs, de momento, la divideixo en dues etapes: La “country-side” i la “cosmopolitan-side”.
La primera etapa va començar a l’anomenada “countryside” (zona rural). Vam aterrar a Cairns (Queensland), al nord-est d’Austràlia, una ciutat amb clima tropical i molt petita. Allà va ser on vam fer els primers quatre mesos del nostre viatge. Vam començar aquí per poder ampliar així el nostre visat per dos anys. El govern Australià et concedeix fins a tres anys de visat si treballes en zones regionals on la població no és tan alta i fa falta mà d’obra.
Aquesta etapa podríem dir que va ser la més intensa. Vivíem al dia, teníem horaris completament aleatoris que podien canviar d’un dia per l’altre. També compartíem casa amb més persones que es trobaven en la mateixa situació que nosaltres, els anomenats “backpackers”. És un lloc que recordem amb molta estima, els voltants de la ciutat són pura selva i les vistes són espectaculars.
Entre una etapa i l’altra vam decidir agafar-nos un mes de vacances per disfrutar i descobrir més el país, ja que fins llavors ho havíem fet de manera molt esporádica, quan podíem. Vam recórrer tota la costa Est entre Cairns i Brisbane amb caravana, això són més de 3.000km! Seguidament, vam fer uns dies de turisme per aquesta última ciutat, i finalment gairebé dues setmanes per la zona de Coolangatta.
Al febrer és quan va arribar l’etapa més cosmopolita a la ciutat de Melbourne (Vic). Una ambient completament diferent. Ple de gratacels, amb carrers inundats de gent, un lloc amb més oportunitats laborals, etc. Aquí és on ara ens trobem, vam aconseguir un petit apartament per a nosaltres sols i la vida és molt més tranquil·la.
Què és el que més trobes a faltar, a part de la família i els amics, i què és amb el que et quedaries d’Austràlia?
El menjar crec que seria el primer. Aquí la cultura gastronòmica està molt influenciada per Àsia, i tot i que el menjar és espectacular, la dieta mediterrània és una cosa que no es porta gaire. Per sort, hi ha una única botiga a prop de casa nostra, al mercat de South Melbourne, que importa productes d’Espanya i Catalunya. Amb això anem sortint del pas i la veritat que és de molt agrair poder-te sentir una mica més a prop. I també, un fet que ens va cridar molt l’atenció i que a casa no teníem, és l’estil de vida tranquil que tenen els australians. Tot funciona de manera lenta, no s’estressen, no tenen pressa. A Barcelona estem acostumats a dur una vida molt accelerada, a voler les coses d’immediat, a no haver d’esperar. Aquí és com que tot va a un ritme més tranquil. Ja ho diuen ells, si alguna cosa no està feta per avui, ‘No worries mate’.
Explica’ns una anécdota o curiosidad que us hagi passat.
Continuant amb el punt anterior, tant a mi com a la Clàudia ens han arribat a cridar l’atenció a la feina per voler treballar massa o treballar massa de pressa. Això sí, de la mateixa manera, a nosaltres a vegades ens sorprèn la paciència i serenitat que poden arribar a tenir. És curiós com creixem amb els costums culturals i, al final, la nostra manera de ser a vegades depèn part del lloc on vivim i amb la gent que ens envoltem.
I ara què? Teniu intenció de tornar? Us agradaria quedar-vos-hi?
Doncs, aquest és un tema delicat ara mateix. D’aquí poc tenim cita amb una advocada d’immigració perquè ens aconselli amb les opcions viables que tenim sobre la taula i poder decidir què fer, si tornar o quedar-nos una mica més de temps. Estem en una situació complicada emocionalment, Austràlia és un país que ens encanta i ens enamora, i ens dona la sensació que no hem acabat d’aprofitar tot el que tenim aquí. Però, a la vegada, considerem que un dels problemes més grans que té Austràlia és que està massa lluny de casa, també tenim moltes ganes de tornar i gaudir dels nostres. Hem de veure com va tot i quines facilitats tenim (si és que n’hi ha) per poder allargar l’estada.
Algun consell per algú que hi vulgui venir?
Que no s’ho pensi gaire. Considero que sempre és una bona oportunitat sortir de la teva zona de confort. Pot semblar difícil quan ets a casa, i sorgeixen un munt de preguntes com: On viuré? On treballaré? Coneixeré algú? Però una vegada arribes tot és més senzill. Aprendre una tercera llengua i viure l’experiència de ser autosuficient en un país estranger és un plus per a la vida. Hem conegut a gent d’arreu del món amb diferents històries, tan bones com dolentes, però al final sigui quin sigui el resultat sempre acaba sent un aprenentatge. Potser al principi no t’ho sembla, però a la llarga t’ajudarà a saber portar millor la teva vida/aprendre a viure el present (que sí, ja se sap que això és un tòpic però realment molt poca gent ho fa) i gaudir de la teva vida al màxim.