La capella de Sant Salvador dels Arenysa Can Vinyesseguint el rastre d’en Serrasanta

Per Enric Ferrer Batet

Situada a l’antic camí ral que porta al Garraf, a 63 m sobre el nivell del mar, tenia un hospital (hostal) per a caminants. Com a veí, l’ historiador Jordi Navarro Pérez creu que la capella és originària del segle XI, i que la primera data concreta és una mica posterior, del 1259. La torre de Sant Salvador apareix documentada l’any 1256 (nota 1).
La família és la més antiga documentada a la població. Apareixen també en actes municipals dels últims 200 anys com a alcaldes, regidors, jutges de pau, sometents i agricultors
Durant la guerra civil, Francesc Viñas Llonch va estar a Baiona, i en tornar a Espanya, va ser detingut i traslladat en un tren de bestiar, juntament amb moltes altres persones, a un camp de concentració a Cadis, on va romandre 20 mesos. La seva mare, vídua des del 1933, va viure amb el seu germà a Gavà i l’ heretat i ermita van ser utilitzades com a magatzem durant la guerra, de manera que almenys es van salvar les parets, tota la resta va ser destruïda.

Francesc Viñas Llonch


En tornar el 1941, reprèn la feina al camp, mentre va reconstruint l’ermita, i la Creu de Terme, que també va ser trencada i llençada (és una creu gòtica del s. XV).
Home religiós, va aconseguir llicència perquè la capella continués com a lloc sagrat en trobar al bisbat de Barcelona (època del bisbe Gregorio Modrego Casaus) un document del segle XIII o XIV que recull la visita pastoral del bisbe, i quedava provat haver-hi tingut culte. L’aplec es continua celebrant el dia 6 d’agost. També la família va cedir els terrenys per construir l’església de Santa Eulàlia al barri de Bellamar l’any 1962.
En aquella época, totes les persones de la finca, família i treballadors, feien els àpats junts a la mateixa (enorme) taula: 25 persones que menjaven exactament el mateix, productes del seu camp (aleshores no hi havia supermercats ni la varietat d’aliments d’avui) excepte el cap, que tenia el privilegi singular d’una arengada.

Les pintures d’en Serrasanta


Va ser regidor a l’abril del 1944, batlle de l’1-8-1945 al 26-8-1946; i després batlle del 7-5-1950 al 9-7-1968.
Tant en Jordi Tresserras com també l’Óscar López afirmen la presència d’Eva Perón a Castelldefels. Doncs bé, una anècdota familiar diu que al juny del 1947 la futura esposa d’en Francesc (Eulàlia Amat Patuel ), que era molt jove i treballava a Can Patuel, portava cada dia el pa al florista Andreu Batlle, que tenia un gran centre de jardineria on avui trobem l’hotel Flora Parc a banda i banda de la carretera. En deixar-li el pa, aquest li va donar una rosa tot dient: “Et regalo aquesta rosa del mateix ram que avui he fet per a la Sra. Eva Perón”.
L’any 1957, acabat el treball a l’església parroquial, Serra-santa pintarà a l’absis de la capella de l’ermita (en agraïment pel seu suport en el tema dels frescos de l’església de Santa Maria) el tema de la Transfiguració de Nostre Senyor Jesucrist, que era el que va ser destruït durant la guerra.

Vista frontal


Han passat els anys, abans el poble quedava molt lluny, el viatge, lent, es feia en carro. Ara el poble i les presses han envoltat la masia, que resta com una illa, on el temps s’alenteix i l’ànima es relaxa.

Nota 1: Josep Campmany, Castelldefels i la mar, Ajuntament de Castelldefels, 1998.
Nota 2: Molt recomanable el llibre SERRASANTA PINTURA MURAL A
CASTELLDEFELS, de Javier Clemente, Ajuntament de Castelldefels, 2001
Les dades del temps que va ser alcalde són:
COMPOSICIÓ DE L’AJUNTAMENT DE CASTELLDEFELS (1900-1979), de Jordi NAVARRO PÉREZ
Agraïments al Sr. Salvador Viñas i al Sr. Alfonso López Borgoñoz