Memòria apassionada de l’any 2023

Un any més, i arribats en aquest punt del calendari, toca fer balanç personal dels tres-cents seixanta-cinc dies aviat ja transcorreguts. I què puc dir d’aquest any 2023 que estem concloent? Doncs que per a mi ha estat un període de clarobscurs en el qual els “obscurs” ho han estat molt. Entre el més positiu de l’any, però, destacaria la continuïtat en la feina i les meves col·laboracions literàries: la lectura dramatitzada dels sonets de Shakespeare sota la sàvia direcció del poeta i professor Ignacio Gamen; la lectura pública també del recent poemari del brillant poeta Gerardo Guaza González; i finalment la col·laboració en la redacció del nou llibre del polifacètic Óscar López sobre els xiringuitos històrics de Castelldefels, obra realitzada per aquest autor des del seu més profund afecte i respecte per aquesta ciutat mediterrània, la seva ciutat d’adopció ni més ni menys. També vull destacar d’aquest any la fortalesa i el savoir faire professional de la meva parella, la Jenny, exemple admirable de resiliència i exemple per als que es pensen que l’èxit s’esdevé només del coneixement teòric de la realitat. I entre el més negatiu, destacaria la trista defunció de l’Anne Peipe a qui, amb el seu marit Ingo, vaig tenir el plaer de fer-li classes d’espanyol. Una noia vital, molt intel·ligent i apassionada de la realitat iberoamericana. Aprofito per enviar-li des d’aquestes línies una abraçada sentida a l’Ingo. També vull recordar-me de la mort, enguany, dels nostres dos estimats gats, el Chicco i el Copi, als quals la vellesa s’ha endut lògicament d’aquest món. Dos éssers de llum, meravellosos, que per descomptat segueixen –i seguiran– vius en els nostres cors fins a la fi del nostre pas per la Terra. I també la mort d’en Nego, un dels tres gossos dels quals tenim cura a Vilanova i la Geltrú des de fa quatre anys i mig. El pobre estava aparentment bé la setmana pasada, i avui mateix tenia rebentada la melsa. Tota la seva vida ha estat un lluitador i avui ens ha deixat en silenci, amb absoluta discreció, davant nostre, en calma i tranquil. En un àngel s’haurà convertit. També, com a fet negatiu, volia esmentar el fet d’haver-nos vist obligats a instal.lar-nos miraculosament a Viladecans, després d’haver sortit de Gavà sense cap necessitat i sota una sorprenent actitud de l’amo del pis, al qual durant onze anys he respectat gairebé com un pare i que al final ha demostrat ser un assedegat de diners més, un de tants malauradament. Una llàstima. No obstant això, Viladecans és una ciutat plena de possibilitats i el pis que hem llogat es mereix l’esforç tan gran que estem fent per viure-hi. I ja més globalment, què puc dir dels horribles conflictes bèl·lics que tenim molt a la vora i que van empitjorant amb el pas dels dies, Ucraïna-Rússia i Palestina-Israel? Com podem ser “feliços” essent conscients de tant d’horror? Sempre he dit, i els que em coneixen bé ho saben, que mai no seré “feliç” mentre hi hagi innocents en el món que moren sense sentit i sovint per contrasentits. Però és Nadal, i les famílies (quin horror també!) activem el mode “Silenci” i ens disposem a brindar principalment per “els nostres”…, així sigui, doncs, i que Déu ens agafi confessats. Bones Festes i Bon Any 2024!