A Castelldefels tenim la cara de pedra

Per Enric Ferrer Batet

Bé, en realitat, és més d’una; el llegat medieval no només són les grans construccions: el Castell, les torres de defensa, les masies (que han sobreviscut de miracle, ja que hi va haver plans per enderrocar-les i fer blocs de pisos…, els especuladors del maó no dormen mai) sinó també una branca de l’art de l’escultura, el relleu. Castelldefels és una de les poblacions amb més escultura medieval de la zona, però és pràcticament invisible per a tothom. Normalment està feta amb gres del trias vermell.
Les roques vermelles que estan situades al turó de Caçagats de Gavà, a gran part de Bruguers i a Begues, eren sorres al·luvials que van ser trepitjades pels primers dinosaures, tenen uns 250 milions d’anys (al Museu de Gavà es pot veure una roca amb una empremta de dos peus d’un d’aquests saures). Aquest període de temps es diu Buntsandstein, un període de clima sec i calorós. El color vermell és degut a la presència d’òxid ferric. Aquestes roques sempre han estat molt apreciades en la construcció. A Gavà hi ha pedreres iberes i romanes, i s’ha treballat fins avui De vegades, el picapedrer o un escultor de fora si el treball era molt delicat, feia els bustos, les creus, les dates o els símbols màgics que des de fa segles ens acompanyen.

LA TORRE DE DEFENSA D’EN GABRIEL FOLQUER

Al carrer Arcadi Balaguer 106, a més de la inscripció a la finestra del primer pis, té dues cares malignes a les cantonades superiors, que esculpides l’any 1560 representen dos pirates, la plaga del seu temps. Un és un pirata turc de cara rodona, bigotut; i l’altre, amb pinta de no ser gaire espavilat, és possiblement un corsari francès.
A banda de les malifetes que ja havien comès, l’any 1536 el reietò de França Francesc I es va aliar amb l’imperi turc de Solimà i es temia un fort augment dels atacs. Per això, Felip II manà fortificar la costa, ja molt castigada per aquets galifardeus.

La part superior de la finestra té un arc conopial (amb forma de cortina recollida) amb un dibuix geomètric que es una roseta hexàpetal o una rodeta cèltica o una estrella de 6 puntes, dintre d’un cercle. De totes, totes, és un símbol de protecció contra el mal, contra les bruixes i contra el mal d’ull, i naturalment contra els pirates representats. Les dues cantonades superiors, les dues cares duplicades, una de major (els pirates ) i una de menor(els seus cabdills) a cada part. Les cantonades inferiors, un rostre esquemàtic sobre un adorn.

Bé, però… d’ on surten?

Aquestes “carasses” van ser adoptades pels Cavallers Templers (1118-1312) a Terra Santa. Les posaven en les seves edificacions especialment als angles de portes i finestres, aquí es van imitar i es van estendre, sobretot, en esglésies.

La desaparició dels Templers assassinats i robats pel monarca francès (1312) fa que aquestes “carasses” vagin a parar a llocs com bordells, amb el nom de Bafumet o Baphomet, nom que sembla es van inventar els mals jutges còmplices de la desaparició de l’Ordre del Temple.

En la seva època van ser força populars, i en llocs com Palamós es conserva algun exemplar (església de Santa Maria, un de 1450) o a Barcelona (c/ de les Mosques cantonada c/ Flassaders).

CAN ROCA DE BAIX

Aquesta masia del segle XVI (que té una torre de defensa) al carrer Bisbe Urquinona núm.17 , i conserva també dos bustos enfrontats sota una roseta (potser Pere i Pau?) i dues petites carasses als cantons inferiors de la finestra. Una altra finestra té una TAU, símbol dels Germans Hospitalaris de Sant Antoni i de l’Orde Franciscana.

Can Gomar

Quatre finestres amb una figura cadascuna sota l’arc conopial dues carasses d’ àngels i dues rosasses, d’art molt cru. A l’interior un escut amb una ballesta i una destral que algun tros d’animal va voler trencar picant-hi, a sobre. Potser també hi ha un arcabús, dos angelots més. A part, una pedra calcària que té gravada la data 1699 i un esquema (potser d’una reparació d’un camí o una carretera?).

CAN VALLS DE LA MUNTANYETA

Només sobreviu la torre, on es va esculpir en relleu una creu de Calvari. Hi ha qui creu que era un “espantabruixes“.

CAN VINYES

(Davant de la masia) Creu de terme gòtica molt malmesa per la guerra civil i les obres actuals a la plaça.
Just a tocar la Riera dels Canyars, ja a Gavà, Can Rosés, l’ermita de Bruguers i el nucli urbà també guarden escultures dels mateixos tallers i èpoques. Les pedreres medievals avui estan molt abandonades.

CASTELL

Mereix un capítol a part. Alfonso López Borgoñóz esmenta que “Com figuratiu i com estàtua en alt o baix relleu, només tenim una làpida funerària amb un baix relleu d’una calavera i dues tíbies, les imatges dels 4 evangelistes, l’escut dels March i dels Palau, i les imatges de la façana de l’església amb la verge i els arcàngels”.

La part de Gavà es podrà veure ben aviat al blog de l’Arxiu Municipal de Gavà. Vull recomanar el magnífic treball d’Albert López Mullor “Les torres de Castelldefels”, Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, ISSN 1133-0341, Nº. 14, 2000, págs. 85-111. Es pot llegir per Internet. La pedra treballada més antiga de Castelldefels és el pedestal funerari de Synedecmo, entre l’any 50 i 99 d. C. Sincers agraïments al Sr. Alfonso Lopez Borgoñóz