L’ÚLTIM VIATGE

Vicenç Tugas Latorre i José Luis Atienza Ferrero
(Stomberg editorial, 2023)

Els antics egipcis tenien diversos llibres sobre l’últim viatge que fem totes les criatures vives, el llibre de les piràmides, el llibre dels sarcòfags, el llibre dels morts i alguns més. L’objectiu d’aquests llibres era doble: per una part, servir de “guia Michelin” per sortejar els perills del viatge al Cel; i per un altre, confortar els que estimaven al difunt. Cap a finals de gener està prevista la presentació oficial d’un llibre tan curiós com interesant, “EL ÚLTIMO VIAJE”, aquest llibre és una raresa que ofereix la visió d’una persona i d’un equip que estan al servei de l’ésser humà en el seu pitjor moment, quan acomiaden un ser estimat que ha mort.
Tot el que existeix en aquest món morirà, la nostra vida conscient tem la mort, la pròpia i la de les persones que ens són estimades. Abans a Espanya es vetllava la persona morta al seu domicili, durant tres inacabables dies es convivia amb un dolor agut que deixava ferides importants en l’ànima de la família.
Avui dia, gràcies a la feina dels tanatoris les persones poden allunyar-se una mica i descansar per agafar forces i poder seguir endavant per acomiadar el difunt .
A través de 192 pàgines , els autors ens porten de la mà per les vivències, anècdotes i sorpreses de 30 anys de servei a la comunitat, des del nostre tanatori, que va ser inaugurat el 29-11-1999.

ELS AUTORS

Vicenç Tugas Latorre, home discret i amable, sempre en segona fila, sempre atent per ajudar en tot el possible, s’ha convertit en una de les persones més conegudes i apreciades del Baix Llobregat, tothom el recorda amb estima com la persona que va ajudar a passar aquell dolorós moment.

Vicenç té una personalitat secreta, com amant de la música, juntament amb la seva altra família, els membres de la Coral Sellarés, ha recorregut Europa i ha viscut més aventures que Indiana Jones. Parlant amb altres membres de la Coral, alguns recorden haver cantat a Polònia abans de la caiguda del mur i haver hagut de fer una rasa a pic i pala durant tres hores (realment per amor a l’art); i també haver cantat a Roma davant el Papa Joan Pau II, on van escollir una cançó polonesa popular, el Papa molt emocionat va enviar el secretari i els va rebre a part per donar-los les gràcies, la cançó va resultar ser la cançó de bressol que li cantava la seva mare quan era un nen i no la havia escoltada desde llavors (el nom de la cançó era UCIEKLA MI PRZEPIÒRECKA )
El seu record més emotiu, a la cerimònia per la mort d’una noia jove, ballarina de ballet, les seves companyes van ballar en honor de la seva amiga i companya: el profund respecte, la música i la dansa van fer aquell moment realment inesborrable

José Luis Atienza Ferrero, periodista i novel·lista (Tele/exprés, Mundo Diario, Avui, el Periódico, El País i La Vanguardia ), amic i “col·lega” de tota la vida que ha col·laborat per convertir en llibre les converses de les sobretaules compartides.