He conversat amb ella, per saber-ne més de la seva relació amb el món casteller i esbrinar que l’ha impulsat a fer-se càrrec de la colla.
Quins van ser els teus primers passos dins del món casteller? Com vas començar formar part dels Castellers de Castelldefels?
El meu inici al món casteller va ser a l’estiu de 2014; després d’acompanyar un amic i company de la colla a uns quants assajos, em vaig animar a viure el fet casteller des de dins i des de llavors mai no he fallat.
Ser la primera dona a ocupar el càrrec de cap de colla en una colla tan històrica com la de Castelldefels, la colla degana del Baix Llobregat, és un gran repte. Com va sorgir la possibilitat d’ocupar aquest càrrec?
La possibilitat va sorgir perquè jo mateixa vaig sentir que era el meu moment. Després de molts anys formant part de la colla -aquest any en farà 11- i d’haver assumit diferents responsabilitats, tant tècniques com organitzatives, vaig notar que tenia l’energia, les ganes i la visió per liderar el projecte. Quan es va obrir el relleu al capdavant, vaig decidir presentar-m’hi perquè creia que podia aportar-hi molt, i perquè la colla forma una part molt important de la meva vida. Ser la primera dona a ocupar aquest càrrec en una colla amb tanta història com la nostra no és poca cosa, i per això ho vaig valorar amb calma, però també amb molta il·lusió. I el suport que vaig sentir per part dels companys i companyes em va acabar de donar l’empenta definitiva.
Com veus que ha evolucionat la participació de les dones dins de la colla i en el món casteller en general?
És cert que si mires fotos antigues de la colla, costa trobar-hi dones, tot i que de tant en tant sí que en surt alguna. A partir dels anys 90 comença a haver-hi més presència femenina a les pinyes, sobretot com a crosses o a la canalla. Per sort, això ha anat canviant amb els anys. Quan jo vaig entrar, ja hi havia dones en molts rols diferents: al tronc, a la pinya en diverses posicions, dins la tècnica… i això ja era una mostra d’una evolució real. El que sí que ha canviat molt és la visibilitat i el reconeixement d’aquests rols.
Creus que hi ha una percepció canviant sobre el paper de les dones en els càrrecs de responsabilitat dins de les colles?
Sí que crec que el paper de la dona ha canviat molt dins de les colles. Avui dia som més visibles, se’ns escolta i tenim un rol més rellevant que fa uns anys. Òbviament, encara et pots trobar alguna persona amb una mentalitat més tancada, però ja no representa la realitat general. Crec que les dones podem aportar una mirada diferent, tant en l’àmbit tècnic com en el personal, i això és un valor afegit molt important per a qualsevol colla.
Com definiries el teu estil de lideratge com a cap de colla? Que vols transmetre?
Crec que encara és una mica aviat per definir del tot el meu estil de lideratge, perquè encara estic en procés d’adaptar-me i d’entendre bé totes les dinàmiques del càrrec. Tot i així, em considero una persona transparent amb la colla, propera, i amb moltes ganes de transmetre la meva energia i estima pel projecte. Per mi és important que tothom se senti escoltat i part d’un equip on anem totes i tots a una.
Quins són els principals reptes que tens al capdavant de la colla? Quins objectius tens per als Castellers de Castelldefels a mitjà i llarg terminis?
Està clar que tenim deures pendents de la Festa Major d’Hivern passada. El fort vent ens va jugar una mala passada i no vam poder portar a plaça tot el que havíem treballat, i això ens va deixar amb una espineta clavada. A mitjà termini, l’objectiu és treure’ns aquesta espina i complir aquells reptes que ja teníem molt a prop. Parlo, sobretot, del 4d8, que fa temps que perseguim, i del 2d7, que ens acompanya des dels anys 90. Crec que aquest pot ser el nostre moment, i tant jo com tota la colla tenim les ganes i la motivació per fer-ho realitat. A llarg termini… tot dependrà de la colla
Tens referents, algú que t’inspiri?
La veritat és que mai he tingut un referent concret en el món casteller. Sempre m’he fixat molt en com treballa la tècnica en el moment que porta la colla, en què ens focalitzem en cada moment i en cada castell. El que més m’ha ajudat és compartir experiències i converses amb amics i companys d’altres colles.
Ser cap de colla necessita dedicació. Com combines la teva vida personal amb la teva dedicació a la colla?
No et mentiré, no sempre és fàcil. Ser cap de colla implica moltes hores, molta energia i estar sempre pendent de mil coses gairebé les 24 hores del dia (o així ho sento jo). Però quan fas una cosa que t’apassiona tant, trobes la manera de fer-ho encaixar amb la vida personal. Intento sempre tenir una bona organització i un horari per complir prioritzant en cada moment el que crec que és més important i, sobretot, de comptar amb tot el suport de la gent que tens a prop, siguin companys de tècnica o no, que entenen la dedicació que requereix aquest paper.
Què diries a les noies o dones joves que volen començar a formar part d’una colla castellera? Quins consells els donaries per obrir-se camí en aquest món?
Els diria que no tinguin cap por ni cap dubte. Que es llancin, que s’hi impliquin i que confiïn en elles mateixes des del primer moment. Fer castells és una experiència brutal, i les dones hi tenim molt a aportar, a tots els nivells. El meu consell seria que siguin valentes, que no es facin petites davant de ningú i que aprofitin totes les oportunitats que vagin sortint. Al final, el món casteller necessita persones amb ganes, amb energia i amb il·lusió, i això no té res a veure amb el gènere. Endavant i amunt!
Tenint una possibilitat com aquesta de poder dir la teva, què li diries a la gent que ara et llegeix per fer-los venir a fer castells?
Formar part d’una colla castellera és molt més que fer castells. És compartir il·lusions, reptes i també moments difícils amb gent que, sense adonar-te’n, es converteix en una segona família. No es tracta només d’aixecar estructures humanes, sinó de construir vincles reals, d’aquells que et marquen per sempre. Cada assaig, cada plaça, cada mà que t’agafa fort quan dubtes, t’ensenya que no estàs sol/a, que aquí tothom té un lloc i una funció essencial.
A mi, la colla m’ha ensenyat a confiar, a ser constant, a aixecar-me quan cauen les coses, i a celebrar cada petita victòria com si fos la més gran del món. M’ha fet créixer com a persona i m’ha regalat persones que avui són amics, companys i família. Si algú que ens llegeix té ganes de viure una experiència intensa, humana i transformadora… que vingui a provar-ho.
Si haguessis de resumir en una frase el que significa ser cap de colla, quina seria?
«Ser cap de colla és guiar un somni compartit, amb responsabilitat, il·lusió i molta passió.»
Alguna cosa més que ens vulguis dir, i que no t’he preguntat?
M’agradaria agrair sincerament a tota la colla i als companys que em donen suport dia rere dia. Estigueu atents, perquè els Castellers de Castelldefels donarem molt de què parlar!
Paula, una dona empàtica, decidida i que transmet passió pels castells, però sobretot en les relacions personals. La colla és en bones mans, us ho diu un excap de colla i sabedor del món casteller. Acompanyeu-los en aquesta aventura, bé s’ho mereixen.