Per Enric Ferrer Batet
Conservem les nostres tradicions, el cant coral ja era a l’antic teatre grec (en honor a Dionís-Bacus ) i al món romà grups de joves uniformats cantaven als temples en honor de la divinitat, eren les Schola Cantorum (1 ).
A l’Edat Mitjana, als temples a més dels cants que feien els religiosos, els fidels entonaven «els goigs»( 2 ) en honor del Sant Patró de l’església o ermita, en acabar la celebració litúrgica. Hi ha referències històriques de cants de caramelles ( 3 ) en honor de la Verge del Roser ja en el segle XV (a Sant Julià de Vilatorta) ,i al Pirineu. Aquí a la vall de la Sentiu, a Can Dardena, venien de les masies del voltant (Cal Mingu,(?), El Molí, la Casa Gran, can Vinyes, can Pardal, can Flocant, El Maset, can Parés, can Bassoles i can Tardà.
El dia de la Verge del Roser hi cantaven caramelles (4). A Can Dardena hi havia una fornícula amb una antiga imatge de la Verge del Roser. La masia es coneix des del segle XII, té una torre de defensa i al segle XIV va ser residència dels Senyors de l’Eramprunyà.
A Catalunya, al segle XIX, adquireixen una popularitat enorme, assagen música religiosa, sardanes, valsos, popurris, havaneres i també satírica sobre la vida de les persones conegudes per tothom i les institucions; era una magnífica oportunitat per relacionar-se i sortir una mica de la rutina. Els integrants de la Caramella recorren la població i les masies cantant. Porten una perxa molt vistosa ornada amb cintes de molts colors d’on penja una cistella per recollir les donacions, ous, botifarres, diners …, es tradició fer un dinar, la colla, amb el que han recollit el Dilluns de Pasqua; i més tard la sortida, fer un viatge plegats .
El nom de caramelles ve d’un humil instrument de pastors, una flauta curta de canya o d’os , dita caramella , que acompanyava el cor popular.
Centre Cultural Recreatiu, del Café del Centro (1934)
A Castelldefels, molt possiblement, s’havien cantat caramelles des de sempre tots els anys, la nit del Dissabte, el Diumenge i el Dilluns de Pasqua de Resurrecció, però la primera referència escrita la devem a la fortuna que l’Ajuntament instituís un premi i ho fes constar en una acta municipal (el dia 2-III- 1927). Diu l’acta: “Regalar una cistella al cor que millors caramelles cantés per la Pasqua Florida d’aquell any “. Alfonso López Borgoñoz recull una dada de colla de caramelles del 1912 i unes fotos amb les sigles SCC de 1916 (Històries Menudes 7-VII-2017 ).Al llibre L’ABANS (1890-1975), de Jordi Notó i Brullas, del 2011 amb les fotos de caramelles antigues, una és la del Centre Cultural Recreatiu (del cafè del Centro Cultural Recreativo de Joan Riba Gorina ); els estàndards escrits en català i el disseny és semblant al símbol d’Esquerra Republicana. Aquesta foto és un document molt important i el trobem a l’Arxiu Municipal (i és de 1934). Durant la guerra s’aturarien i retornarien oficialment cap al 1947 (tot i que ja funcionaven) per passar a ser Cors del Centre Cultural Recreatiu el 13-I-1951 (una altra vegada el mateix nom). Abans de la guerra coneixem tres cors a Castelldefels: de la colla dels pescadors (faixa negra) del Centre Cultural Recreatiu (faixa vermella) i dels nois de fora.
Schola Cantorum Museu Provincial Campano de Capua s. II d.C.
Vicent Gil va ser el primer president després de la guerra, del 1939 fins al 1971. Magí Fuster, fins gairebé 1996; Fernando Gil Fernández, fins el 10-V-2015; després Vicenç Yll, fins avui. Els mestres que preparaven i dirigien el cor eren sempre forasters: el Sr. Guasch de Barcelona, des de 1951, el Sr. Claramunt de Viladecans, el Sr. Carbó de l’Hospitalet, el Sr. Colomé de Gavà fins al 1983, el Sr. Pelegrí, poc temps, el Sr. Espada un temps, el Sr. Josep Navarro de Cornellà, fins al 1988, el Sr. Benet Puig de Sant Boi fins al 1993, el Sr. Joan Valero de Barcelona fins al 1994, el Sr. Candi de Vilanova i la Geltrú uns 4 anys, el Sr. Vicente Martínez de Sant Boi, fins al 2019 y la Sra. Olga Miracle de Barcelona fins avui.
Amb la desaparició del Centre Cultural (cap al 1980 ) comencen una nova etapa com a Coral Marinada i entren a ser part de la Molt Il·lustre Federació de Cors de Clavé l’any 1982.
El 19-IV-2016 reben de mans de Candela López Tagliafico, alcaldessa de Castelldefels, el reconeixement de la vila a la seva llarga trajectòria en el mon de la harmonia.
Castelldefels estima la música, el segle XX a part de les corals esmentades va veure néixer la coral dels caçadors (al Pi-Gall).
La coral Margalló (de l’Ajuntament), la coral Germanor (de la gent gran del Casal Frederic Mompou), el Coro Rociero La Blanca Paloma (de Vista Alegre), el Coro Rociero Romero y Jara (de la Casa de Andalucía), el Cor de Performing Arts, del poble, el Cor Ventijol (infantil ), la Coral de la Rocalla, i un cor de dones: Les Caramelles Cantarelles.
El proper dia 8-XII-2025, a les 18 hores, al teatre Plaza, al costat de la estació, se celebrarà El Concert del centenari oficial (en veritat 113 anys, com a mínim) amb la Coral Germanor, la Coral Performing Arts i la coral Veus Cor de Músic. Per molts anys!
Nota 1.- Museu Provincial Campà de Capua, s. II d. C.
Nota 2.-Composicions poètiques amb música en honor de la Verge, de Crist o dels Sants, se solen imprimir en un foli.
Nota 3.-Cant dels Goigs del Roser
Nota 4.- Comunicació personal de Vicenç Yll, amic de la família de Can Dardena
Agraïments: Sr. Fernando Gil Fernàndez, Sr. Vicenç Yll, Sr. Emili Rovira, Arxiu Municipal de Castelldefels, Sr. Francesc Riba Ferré, Sr. Alfonso López Borgoñoz i Sr. Jordi Notó