Per: Enric Ferrer Batet
A les pel·lícules fan riure, al món real fan plorar, alguns han estat més o menys propers i altres han estat aquí, a casa nostra. No sempre són molt coneguts i, com una cosa curiosa, val la pena esmentar-ne algun…
Agustí Atzeries,
empresari d’èxit que l’any 1892 es va arruïnar quan anava per la meitat de la construcció de casa seva al carrer Josep Torres, 20, a Gràcia. Desesperat, anava dient que vendria l’ànima al diable per recuperar la seva fortuna i, al cap de pocs dies, li va tocar la loteria, amb el qual cosa la seva fortuna es va refer, va acabar el palauet i va convertir la seva façana en un homenatge al diable (mal rotllo dona als seus veïns, l’han restaurada fa poc temps).
Wenceslao,
Va estar un any com a governador civil. Feixista delirant i amic de Heinrich Himmler, al cap d’un any el “van ascendir» per treure’l del mig. En aquell any negre van tenir lloc el 85 % de les execucions sumàries de Barcelona i província. No va fer res per a la població civil, que moria de tifus i de gana; va perseguir el català fins a la paranoia, va fer de guia per a Himmler, que creia que El Sant Grial era a Montserrat, i plegats van visitar la famosa txeca del carrer Vallmajor (per cert, a Himmler a Barcelona li van robar la cartera, vés per on!).
Encara va treure temps per venir a Castelldefels i enviar a la presó a dos mestres (1 ); també dos mestres (un matrimoni) mes a Gavà, i és que ensenyar en català era un “esport d’alt risc!” L´any 1965 va fer el favor de morir-se.
Wenceslao González
Josep Mercader Andreu, un dels mestres de Castelldefels empresonats
Alphonse Laurencic,
artista i músic, tòxic, era un grimpa, amb tot el to despectiu de la paraula.
No tenia cap problema a perjudicar greument la gent per obtenir un benefici.
Va crear la txeca del carrer Vallmajor, núm. 29 de Barcelona, en el Convent de les Magdalenes Agustines, que ha passat als llibres d’història per ser… surrealista!
Va crear la txeca amb influències de l’avantguarda europea, (Kandissky, Paul Klee…), les cel·les estaven corbades, el pres no podia posar-se dret ni estar assegut, música distorsionada i el terra no es podia trepitjar bé. Els bancs no permetien descansar perquè estaven inclinats per alterar la percepció de la realitat i trencar l’esperit i la ment del pres, sorolls forts, en fi…
En acabar la guerra, fugia quan va ser fet presoner per l’exercit franquista i va morir afusellat amb el braç enlaire i cridant “Viva el generalísimo Franco!”(Cal ser malparit!) al Camp de la Bota.
Pocs mesos després, la seva “obra” va ser visitada per dos monstres més: Wenceslao González Oliveros i el seu amic, Heinrich Himmler amo de les SS.
Himmler a la txeca del carrer Vallmajor
Enriqueta Martí Ripollés,
La Vampira de Barcelona, pidolava amb roba trencada de dia al carrer i portava una doble personalitat a les nits. Vestida amb elegància, freqüentava el Liceu, casinos i llocs on pogués relacionar-se amb rics als quals venia ungüents fets amb cossos de nens petits. Segrestava els nens, els prostituïa, els assassinava i fabricava les seves pocions a preus altíssims.
Amb data 10-2-1912, va segrestar una nena, la Teresita, i el 27 de febrer va ser detinguda. Aquesta vegada hi havia encara dues nenes vives i una va explicar haver vist l’assassinat d’un nen que vivia amb elles i haver-se amagat al llit, fingint que dormia, perquè tenia molta por. En una segona inspecció, es va trobar un sac amb roba infantil molt tacada de sang, ganivets i uns cinquanta flascons amb restes humanes per a ungüents i pomades. Va ser tancada a la presó Reina Amàlia, on va morir abans del final del judici, linxada, encara que qui sap si els seus clients rics no van pagar la seva mort a la cel·la per fer-la callar (2 ).
Nota 1 .- Alfonso López Borgoñoz, parlant de la primera dona regidora, Maria Espaulella Carreras (Historias Menudas 25-9-2022 ), esmenta que poc després de marxar ella del poble, el governador es va presentar sense avisar a Castelldefels i es va carregar l’equip municipal al·legant que no vigilaven prou (5-10-1940) i que dos mestres del poble ensenyaven en català. Puntada al cul i l’equip municipal al carrer, els mestres detinguts i empresonats, es nomena a Ramón Bou Castells, nou alcalde, encara que en Pepet de la Galla (Josep Mestres Perals) tornarà a ser alcalde 2 anys després.
Nota 2 .- La seva vida va ser portada a programes de televisió i el succés va inspirar un dels contes curts de terror gòtic més durs d’Erckmann-Chatrian, els millors autors de contes de terror del segle XIX segons la meva modesta opinió, La lladre de nens.
Enriqueta Martí Ripollés, la Vampira de Barcelona
