Per: Enric Ferrer Batet
Sebastià del Águila em comenta que, de nen amb 13 anys, en anar o tornar de l’escola amb altres companys, es desviaven per assistir a un espectacle extraordinari. Al nostre poble s’estava rodant una pel·lícula!
Davant dels seus ulls desfilava tot un univers de fantasia en el món real: actors, càmeres, llums, gent nerviosa que anava i venia, sorolls… La pel·lícula era 07 con el 2 delante (una paròdia en clau d’humor del cinema d’espies). Hi sortien Cassen i Encarnita Polo, amb direcció d’Ignacio F. Iquino. I és que Castelldefels, molt a prop de Barcelona (potser massa a prop ), oferia uns decorats magnífics, tant naturals com urbans, bona comunicació, bon clima tot l’any… Per això, no era estrany ensopegar amb una trepidant escena d’acció o amb gent del cinema. Sebastià i la seva dona, menjant al Pi-Gall el 1973, tenien de veïns de taula als actors de Ninguno de los tres se llamaba Trinidad, vestits amb la roba de cowboys i amb tota la pols del món.
Una part important del cinema a Castelldefels es deu a la presència d’Ignacio F. Iquino a la població, ja que va muntar un estudi de rodatge als apartaments «Los Ángeles».
Ignacio F. Iquino (Valls 1910- Barcelona 1994) va ser un autèntic «home orquestra», ho tocava tot: era director, guionista, productor, escriptor i va participar en més de 100 pel·lícules. Els seus inicis van ser brillants, però al final de la seva carrera va anar fent un cinema més comercial.
Va tocar gairebé tots els gèneres i va ser una autèntica màquina de fer cinema.
En Cesc recorda una pel·lícula d’acció a l’av. de la Pineda i una cantina mexicana davant del castell i, dins del castell, una pel·lícula de presidi.
Curiosament, els presos els van anar a buscar a la Rocalla, i van pagar-los 50 pessetes
(de l’època) en aquests extres improvisats per dues hores deambulant i xerrant, sense treballar, amb l’única condició de portar la roba de Rocalla, de color marró clar i que realment semblava un uniforme de presidi. N’hi van anar un munt!
També guarda un especial record per a la pel·lícula La chica del autostop, del 1965, perquè en una escena rodada a Casa Patricio apareix, uns moments, el seu pare com a elegant cambrer uniformat.
Allotjats als nostres hotels vam tenir actors de la talla
d’Arturo Fernández,
Burt Lancaster, George Sanders, Jackie Chan, Teresa Gimpera, Lando Buzzanca i el Dràcula
més elegant:
Sir Christopher Lee.
Com a mostra, uns quants títols:
Brillante porvenir (1965); La chica del autostop (1965); 07 con el 2 delante (1966); La tía de Carlos en minifalda (1967); Ninguno de los tres se llamaba Trinidad (1973); Los supercamorristas (Jackie Chan, 1984 ); Mi general (1987); Krámpack (2000); El lado oscuro del corazón II (2001); MyWay (2007); Tres bodas de más (2012); El cuerpo en llamas (2023, sèrie Netflix).
Agraïments: Sr. Sebastià del Águila Sr. Francesc Chaves
